Homes i Dones de Ferro: Challenge Barcelona-Maresme (04/10/2009)

Aquest diumenge passat es va cel.lebrar el Challenge Barcelona-Maresme, un triatló de llarga distància (3,8km d'aigua, 180km de bici i 42km - i picu - de còrrer). Era el primer cop que el circuit Challenge aterrava a Catalunya, amb el half del maig i aquest Ironman d'octubre.

No havia vist mai en directe una prova d'aquest calat, i aquesta em feia especial il.lusió perquè hi participaven companys i amics, que feia mesos que l'estaven entrenant i que necessitarien tota l'energia i caliu possible per fer el remate final el dia de la prova.

Arribat a Calella i baixant cap al passeig, veig que hi ha força moviment d'atletes corrent amunt i avall del passeig, i només són les 15h: per un moment penso que la prova ja està acabant ... i poc que m'imagino que no marxaria d'allà fins passades les 22h, un cop havien arribat tots els nostres. És la màgia i encant de les proves de llarga distància, on el qui guanya la prova ho fa amb més de 3h respecte la gran majoria. És un repte amb un mateix.

De seguida anem coincidint els de la claca Correcat i ens ubiquem en un punt on veiem tant els que acaben la bici com els que estan corrent. Aquí ens hi estem una estona fins que ja tots els nostres estan al tram de còrrer, i cap allà anem, al mig del passeig, amb un color taronja que il.lumina l'ambient.

Fa goig veure l'ambient del passeig i els triatletes esforçant-se per acabar la prova: sembla que ja estigui, però el tram de còrrer és tota una marató, fent 5km passeig amunt i avall durant 4 vegades. Etern !!!

Els triatletes duen més de 10h de cursa des que es llançaren a l'aigua sobre les 8h del matí. Hi ha cares de tot tipus: de patiment i d'esforç, d'alegria i de tristesa, d'abatiment i de superació, de dolor i de joia, de suor i de llàgrimes, de confiança i de por. Alguns corren, d'altres sembla que volin, uns altres alternen amb el caminar, i fins i tot alguns sembla que em prou feines puguin caminar. Tot i això, l'ambient a aquella hora de la tarda els permet treure energies d'allò on no en trobaven.

I és que té molt mèrit haver arribat fins al dia de la cursa. Allò realment important ja està fet, s'han estat mesos i mesos preparant a consciència aquesta prova, i surti com surti, la vivència del camí seguit durant aquest temps no els hi treu ningú.

Són atletes amateurs i "anònims", que tot i tenir ocupacions laborals o d'estudi, i responsabilitats familiars, multipliquen el temps per encabir-hi uns entrenaments molt exigents en dedicació i intensitat per aconseguir estar a punt el dia del Ironman.

El mèrit del que fan aquests homes i dones és incommensurable, i no tant per la proesa de la prova en sí, sinó pel desplegament de virtuts i habilitats mostrades i cultivades al llarg del camí seguit fins al gran dia. Pensant en ells quan estaven preparant-ho i veient les seves cares el dia de la prova me'n venen moltes al cap d'aquestes qualitats:

• La constància, la disciplina i la força de voluntat per seguir uns entrenaments tan exigents.
• L'auto-motivació i la tolerància a la frustració quan tot i que les coses es torcen, es segueix endavant.
  
• L'auto-coneixement, tant físicament com també la part emocional i mental.
• La humilitat i l'acceptació de les pròpies limitacions.
• La cultura de l'esforç, qui vol quelcom s'ho ha de guanyar. 
• La capacitat de retrassar la recompensa, i la paciència i esperança en què els resultats esdevindran.
• La disponibilitat a ajudar, tant als companys d'entrenament i cursa, com a aquells que s'hi inicien.
• El valor del temps i el viure amb més intensitat i autenticitat aquells moments més escassos durant el període d'entrenament.
• La capacitat d'organització i planificació, i alhora la flexibilitat per tirar l'aventura endavant tot i els obstacles que puguin surgir.
• La passió i energia en perseguir un somni. 
• El coratge i la capacitat de sacrifici per intentar acabar la prova en condincions i amb seny.
• La noblesa, l'ètica i l'honor en el respecte de les estrictes normes de la prova, atentament controlada per jutges.

Totes aquestes capacitats i virtuts no s'esbaeixen després del dia de la prova, sinó al contrari, el seu treball i potenciació les extent a tot el què fan en els diferents àmbits de la seva vida.

Tot i la noblesa i excepcionalitat d'aquest esport, els mitjans de comunicació amb prou feines van ressaltar-ho. De fet, la notícia arreu fou el tall de la N-II i poca cosa més. Això sí, durant aquells dies no van faltar les típiques notícies buides sobre futbol, o sobre "la Esteban", o els tristos informes i en Millet, o els del "Gürtel", ... Vaja, tot aquest teatre que ens té hipnotitzats i atontats, o com a mínim, que ens fixa la nostra atenció cap allò on a alguns els interessa.

I el més trist de tot aquest circ és que promou valors totalment contraris als que abans esmentava, com la cultura del mínim esforç, la recompensa fàcil i ràpida, el "tot és vàlid si no m'enganxen", ...

No obstant, events com aquest del challenge i més encara, triatlet@s com vosaltres que el feu possible, fan aparèixer "brots verds" autèntics al voltant de tanta superficialitat.

Així doncs, tornant a la crònica de la prova, un cop passades les 19h, el sol va desaparèixer per donar pas al vent i al fred, al mateix temps que el passeig s'anava buidant de corredors i sobretot de públic. L'estat dels triatletes en aquells moments era d'esgotament, però també de passió cap a una "meta" que s'anava acostant.

Els de la claca correcat (quina gran companyia) anàvem combinant les estones al passeig amb escapades a l'arc d'arribada, a mesura que a alguns dels nostres els arribava el gran moment. No vam parar d'animar a tothom, tots s'ho mereixien en escreix, i alguns d'ells que em costarà oblidar: un noi que corria amb el braç o clavícula trencada (suposo que alguna caiguda durant la bici), un home tapat amb aïllant tèrmic que amb prou feines podia caminar, més d'un i una de certa edat. Tots ells, sense excepció, demostrant un coratge i empenta sense límits.

I per descomptat, recordo les cares de cada un "dels nostres", i en diferents moments de la cursa, amb alts i baixos, però sempre endavant. Prefereixo no posar-hi noms per no deixar-me'n cap. Em quedo amb aquests records tan especials que m'omplen de joia per tot el que heu estat capaços de fer des que vau iniciar l'aventura mesos enrere, i sobretot una gran admiració.

La més sincera Enhorabona.

Salut!

Triatló Olímpic de Banyoles (05/09/2009)

Sempre em costa posar-me a escriure una crònica, no sé per on començar, ni què dir o deixar de dir. Sovint, són tantes les sensacions i records latents que tinc por de deixar-me quelcom al sarró.

Avui he decidit deixar-me anar i explaiar-me de valent, l'ocasió bé s'ho mereix. Ja hi haurà altres ocasions per a sintetitzar.

Encara estic assaborint, quatre dies després, el bon gust de boca del debut en un Triatló Olímpic, el de Banyoles - un clàssic entre els clàssics (24 edicions!). I no és pas pel resultat (tot i que n'estic content), sinó per la vivència d'aquella tarda de dissabte.

Arribava a Banyoles un xic desconcertat ja que tothom n'havia parlat molt bé, però m'havia sorprès la poca informació disponible amb antelació sobre la prova. Vaja, que la incertesa no era precisament el millor aliat.

Només arribar ja ens anem trobant una bona colla de correcats, tant participants (Gàltix - quan de temps! -, krlos, Rubens, Pipiolo, Khryz, Oriol, Jimix, ...) i suporters (Ara, Oliveras, ...), i entre dorsals i comentar la jugada, arriba l'hora de fer la foto oficial.


Entrem als boxes a deixar la bici i tots els trastos ben posats per poder enllaçar unes bones transicions després. Desde allà dins anem fent suposicions de per on s'arribarà del llac, quines seran les entrades i sortides de bici, i per on sortirem a còrrer: està tot enreixat i no sabem res. Tan sols que hem de caminar fins a l'altra punta del llac, que és on es farà la sortida.

De camí, descalços i amb els peus que es comencen a adolorir de l'escalfor i el roçament del terra, veiem com uns quants "machines" es llancen al llac per fer un petit escalfament, nedant "400m !!!" fins a la sortida. Seguim caminant.

Un cop allà, ja estan cridant a la gent perquè surti de l'aigua i es prepari per la sortida. En fi, que no podem tastar l'aigua ni escalfar, així que presenciem la primera sortida massiva i majoritària, amb tots els federats (homes).


Aigua: "incertesa"

Poc després ens criden als no-federats i a les noies per llançar-nos a l'aigua i preparar-nos per la nostra sortida. Em deixo caure amb cura per no tocar el terra de l'estany, però això no evita que toqui tot d'algues de sota l'aigua (aixxxx!).


I paaaaaam! A nedar s'ha dit. Hem de nedar uns 1500m fent 3/4's del llac fins a una boia groga, i després, girar a la dreta fent una diagonal de tornada cap la vora. Començo suau i més tranquil pel fet de no ser tanta gent a la sortida, i busco la part exterior per evitar contacte. Tot i això, el cap va reaccionant i assimilant que el gran moment ha arribat i la tensió em va pujant, tot pensant el que em queda per endavant.


Comencen petits "roces" que intento evitar tot buscant forats per nedar més tranquil, encara que faci més metres. I també em començo a sentir oprimit del tòrax: no sé si és el trimono o el pulsòmetre (no recordo que en aquell moment encara no el duc!), i em costa més respirar.

Mica en mica vaig concentrant-me en l'estil i fer bones braçades tot compaginant-ho amb la respiració i em vaig sentit més còmode, i més encara a mesura que la boia groga s'apropa.

Al girar, queden més de 400m i noto cops als peus i més activitat en general. Vaig augmentant el ritme, tinc forces que no he gastat abans i ara en trec profit, tot i que al anar més fort, sembla que l'arribada quedi més lluny encara.

Però tot allò bo arriba. Veig la passarel.la a prop i el terra a poca distància (és marronós i sembla roca), i algun company que ja s'ha alçat, així que faig el mateix. O millor dit, ho intento, ja que el peu se'm enfonsa 10cm (és tot fang, aixxxxxx!), i segueixo nedant fins a poder posar els peus a la passarel.la.

La sortida de l'aigua és molt emocionant, encara tocat de l'esforç, amb la respiració forçada i tota la gent fent passadís i animant. Allà hi veig els meus pares i correcats (quina il.lusió!) i encara em dóna més energia.




Bici: "contra-rellotge"

Vaig trotant fins al boxes per fer la T1 tal i com me l'havia preparat. Suposo que no em vull deixar res del que havia de fer, i vaig força lent. No me'n adono fins que veig que veïns que havien arribat més tard als boxes ja van sortint. Ufff, què estàs fent! Almenys no se'm oblida res i surto corrents amb mitjons, per muntar la bici i calçar-me en marxa, com havia assejat. Ummmmm, aquí també vaig estar força lent i patosillo, però aviat vaig trobar-me pedalant carretera amunt.


La gent està molt dispersa, tan sols veig algun petit grupet, no massa drafting. Els grups bons i variats ja han sortit abans, amb els federats, ja que ells han fet una sortida 5' abans. Així que poso el xip de contra-rellotge individual i som-hi!

En fi, que em sento còmode i vaig pujant suaument el ritme, coneixent la pujada immediata que hi ha al inici, i la resta del circuit. Això de saber el que m'espera em dóna molta confiança per afrontar el tram al màxim i sense passar-me: 3 setmanes abans havia fet el aquest circuit amb l'ajuda del meu germà, en Pertxi, i el seu sogre, en Lluís, del C.C.Montgrí.

Vaig tirant i adelantant força bicis, i tot i que vaig un xic forçat, no afluixo. A les baixades, una de les meves assignatures pendents, aconsegueixo tirar-m'hi amb més confiança, amb puntes de 63 Km/h i algun ensurt pel vent.

Passat Besalú, el tram cap a Figueres és de tobogans força aburrits que et van mermant les forces, però segueixo adelantant companys. Fins poc abans d'agafar la carretereta de tornada a Banyoles, on les cames no em responen com voldria i decideixo guardar forces per la pujada d'Esponellà.

Gran alegria al deixar la general: un avituallament amb aigua a temperatura "normal", molt millor que el brou que duia a la bici: em puja l'energia i la confiança, i apreto per agafar a l'únic ciclista que m'havia passat.

Duem un bon ritme fins a Esponellà, i un cop al poble, em passen un parell de companys força animats al començar la pujada de 2km. Jo segueixo a un ritme normalet i de cadència alegre fins que em sento còmode, i després vaig pujant la intensitat. Mica en mica vaig passant a petits grupets de ciclistes i em vaig animant. Les pujades m'agraden i si el cos em respon, encara més. Així que arribo a la part alta havent adelantat 15 companys durant l'ascens, i tot content de saber que la part dura ja ha acabat.

Després de deixar enrere el poble de Martis, tocava enfilar directe cap a Banyoles, tal i com havia "assejat", però no. De seguida ens desviem cap a la general per fer una volteta de compensació per arribar als 40km. Això no m'ho esperava, i se'm va fer un xic dur.

Aviat, però arribem a Banyoles i enfilem la recta de boxes. Per un error de càlcul, em començo a descalçar tard, i quan arribo al límit, el peu esquerre encara el tinc calçat i encalat. Així que haig de baixar de la bici patosament, desfer la cala esquerra i descalçar-me allà mateix. Em quedo amb una sabata a la bici i l'altra a la mà, i vaig trotant cap a la posició de boxes, amb els peus escaldats.

Aquesta T2 també em surt lenta (no tant com la T1), però no vull pifiar-la, encara queden 10km i no sé com respondrà el cos. M'ho prenc amb certa calma, bec la resta d'aigua que em quedava i surto, "jalant" una barreta de xocolata (desfeta), i fent una paradeta a l'avituallament que hi ha just començar: és brou més que aigua, però val més això que res.




Còrrer: "xalant d'allò més"

El circuit transcorre pels camins del parc de l'estany, tot fent-hi 2 voltes. Està ple de gent animant i de corredors amunt i avall per la teranyina de camins. M'he oblidat d'estirar, però amb pocs minuts ja em sento còmode de cames i vaig augmentant el ritme.

La primera volta passa molt ràpidament i cada vegada ho veig més a prop. No me'n he adonat, però el ritme ha baixat força i és que el cansament hi és i es fa notar. Decideixo mantenir aquest ritme i apretar al final, si puc.

Quan falten uns 2km, passo l'Albert75, que va afluixant, li ofereixo aigua, diu que tiri i ens animem (no m'imiaginava pas el que estava patint en aquells moments ...).

A partir d'aquí, no té preu. Els camins cada vegada estan més plens de gent animant, i se sent el "sarao" de l'arribada. Em trobo amb en krlos (que ja ha acabat, el crack!) fent fotos i més correcats després, animant sense parar. Veig els meus pares, amb la càmara a punt i molt contents, els saludo i enfilo el tram final apretant tot el que puc.


L'arc és a tocar, ara ja és real i em començo a creure que estic completant el meu primer olímpic: aixeco els braços i em deixo portar fins al final. Ja ho tenim!




Agraïments

De ben segur que no hauria estat capaç de fer-ho si no fos per la meva dóna, la Tete, que ha tingut una paciència infita amb els entrenaments i els horaris (o no-horaris), i les xerrades mono-tema sobre com anava progressant o com m'estancava.

I l'Oleguer, el meu fill, que amb la seva inocència i esponteneïtat m'ha fet veure el món amb uns altres ulls.

També m'han ajudat molt amb el tema bicicleta el meu germà, en Pertxi (és un Sol!) i en Lluís Fabrelles del CC Montgrí, amb consells sobre com anar en bici i com enfocar aquest circuit. I de fet, m'he estrenat aquí amb bici de carretera, llogant-la a Bicicletes David, de Torroella de Montgrí, on m'han posat totes les facilitats per familiaritzar-me amb la bici, amb un tracte molt proper i professional.

I la gran família Correcat, amb el grup de "Novatos del Triatló" on hem anat ajudant-nos i fent trobades per arrencar plegats en aquest esport (en especial a l'Albert75, amb tanta capacitat d'ajudar als altres com de resisitir davant el patiment), amb l'ajuda dels "veterans" de tri del foro, en Miguel que em va fer despertar les cames i agafar xispa, als que vau venir a animar i fer fotos, i tot@s en general.

Els pares i la Judit, la meva germana, no me'ls podia pas oblidar, cuidant-me els dies previs a l'Estartit i venint a fer de suporters el gran dia.

I tothom qui m'ha animat quan li explicava el repte.

A tot@s, MOLTES GRÀCIES!


Resultats i Valoració

Els números no podien faltar, així que aquí va una síntesi del resultat:

* Aigua: 322 (74%) - 31' 10"
De menys a més i amb bones sensacions al final, tot i que pel temps diria que no arribava als 1500m.

* Bici: 363 (84%) - 1h 28' 31"
Inclou les transicions, que em van sortir fatal (t1 de 5', t2 de 3'), cosa que faria pujar la velocitat mitja real a 30,3 km/h.

* Còrrer: 251 (58%) - 45'55"
Un ritme prou alegre, tot i que conservador (fc mitja de 84%), semblant al del triatló sprint de la vila.

* Total: 346 de 433 que acaben (80%) - 2h 45' 36"
Un festival d'emocions i bones sensacions, fins al final, i un resultat molt digne per fer 3 mesos que estic al mundillu, i més després de tants mesos fent poc esport.

Així doncs, molt i molt content ...:

>> per tornar a fer esport amb regularitat, després d'un any i mig en stand-by.

>> per haver conegut aquest esport i haver-m'hi enganxat (ara sí).

>> per haver conegut tanta bona gent en aquest camí, i per totes les vivències que ens esperen.

>> per haver pogut participar en aquesta festa de Banyoles.

>> per les ganes que tinc de repetir-ho l'any vinent.


Per tot plegat ...

Salut!

S8 - La setmana del debut

Quina mandra! I quin sentit té això de publicar els entrenaments en tant de detall?

En fi, ho faré. Tan sols per completar el conjunt de les meves primeres 8 setmanes en el món del triatló, amb l'objectiu posat en el debut al Triatló Sprint de la Vila (Bcn).

La setmana del 20 al 26 de juliol tocava disminuir el volum i la intensitat a fi d'arribar el més fresc i preparat possible al dia "D". Cosa que m'anava molt bé, ja que em coincidia amb què marxava tota la setmana a la Costa Brava i no ho tindria tan fàcil per organitzar els entrenaments.

Així que vaig fer tan sols quatre sessions: 2 d'aigua (una d'elles al mar), una tiradeta de BTT per carretera i un fartlek per camins (molt divertit!). I el divendres vaig posar ja punt i final als entrenaments.

En resum, doncs, la setmana va sortir així:


I així poso punt i final als posts setmanals sobre entrenaments (que aborrits que són ... d'escriure i de llegir!). Prefereixo publicar posts sobre entrenaments que abarquin més setmanes (potser mensualment) i que incloguin quelcom d'anàlisi que pugui servir d'utilitat.

Al mateix temps, també podria ser útil publicar els plans d'entrenament que segueixo o seguiré, per si a algú li pot servir, i al mateix temps, per aprendre de les vostres experiències i punts de vista. Sigui com sigui, sóc un novell en el triatló i tinc moltes ganes d'aprendre'n.

Salut!

Triatló Sprint de la Vila (26/07/2009)

Ha passat ja més d'una setmana d'ençà del debut en triatló, al "Tri de la Vila" (Barcelona), el passat 26 de juliol. Un triatló sprint (A750m, B20km, C5km) que es celebra al Port Olímpic de Bcn.

Va ser tota una vivència, de sensacions i emocions, cansament, convivència, logística, tensió, impaciència, ambientàs i alegria.

La nit abans fou poc ortodoxa, sopant molt tard i a base de pizza (mooolta!) i cacaolat (perquè no?), així que vaig anar a dormir tard, fent els últims preparatius abans de posar-me al llit (quanta logística!). I poc després de 4h, de peus a terra, que és el gran dia.

Després d'un esmorzar clàssic a base de moltes galetes maria (em va faltar el cafè ..., no m'atrevia), vaig enfilar cap a Barcelona, amb la carretera quasi buida tret d'alguns que tornaven de festa.

Al baixar del cotxe ja començo a palpar l'ambient del triatló: al voltant, molts altres cotxes descarregant, muntant i testejant les bicis (totes elles de carretera ...), i amb estil molt professional.

Molt a prop coincideixo amb en Juan (debu) i l'Alèxia, i enfilem plegats cap al boxes tot compartint nervis i intentant relaxar-nos. I al arribar-hi, tot nou: unes grans barres per penjar les bicis i un munt de gent ja preparant el seu raconet per la transició.

Vaig buscar la meva ubicació (dorsal 3923) i vaig començar a instal.lar-hi els útils per la cursa, tot xefardejant com ho feien els veïns, tots ells molt pro's. I mica en mica, anaven arribant més correcats, tot fent gala del trimono que estrenàvem.

Després de molta cua pel guarda-roba (quin ko's), vam anar tirant per la platja fins al lloc de la sortida, on començarien aviat els federats ... i al cap de 50', en la 5ª sortida, ens tocaria al nostre bloc.

Quin espectacle veure l'organització a la platja, amb tots els federats a la "línia" de sortida i volant cap a l'aigua, tots a l'hora al fer-se el tret de sortida. Els nervis anaven creixent i intentàvem suavitzar-los els uns amb els altres, tot petant la xerrada i fent fotografies.


A part, i com a anècdota, m'anava pujant també la pixera, esdevenint inaguantable. Després de no trobar cap lloc públic, vaig decidir que canviaria el suc quan entrés a l'aigua a escalfar (ben al fons), però, quan va arribar el moment, se'm va "tallar" amb l'aigua, i tot i que la sensació de ple continuava, no funcionava el desaigua.

Després d'escalfar ens van fer posar a la línia de sortida ja que mancaven minuts per la sortida. Vam ajuntar-nos els correcats i vam fer un "aupa!" d'aquells que posen la pell de gallina, amb les mans juntes. I ja estàvem a punt per la sortida.

Em vaig posar al mig i cap endevant (error doble!) pensan-me que podria agafar un bon ritme i quedar tranquil, però no fou així. L'entrada a l'aigua fou impressionant, a tota pastilla i notant l'alè i cops dels de darrere. I un cop a dins, impossible trobar ritem: els de davant taponaven i no sabia per on passar, i els de darrere, atropellaven i adelataven pel costat fent entrepans.


Cop de mà per aquí, cop de peu per allà, insoportable, la respiració anava al màxim i el cor també. De sobte, noto la mà a l'espatlla, i em tiven fort enrrere i avall, i era un carallot que em va passar per sobre! Em vaig quedar sense saber què fer, i vaig continuar. I a la primera boia, parats i empenyent-nos els uns als altres: patètic!

Un cop passada la boia, vaig anar trobant el ritme, i anant de menys a més tot posant un ull a l'altre boia per no saltar-me-la. Arribo a la platja amb una bona colla, entre ells l'Albert75 i comencem la transició corrents cap a boxes. Pel camí, un munt de gent animant, entre ells molta claca correcat: seria només el principi d'un no parar de rebre ànims per tot arreu. GRÀCIES !!!


Passo el punt de control amb 17'31" (posició 552). La T1 me la vaig prendre amb massa calma, per no oblidar-me res i netejar bé els peus de sorra. Agafo la BTT i corrents cap a la línia de sortida, coincidint amb l'Oriol (fast) i altres correcats.


Les dues voltes em van passar molt ràpid (més encara perquè hi faltaven 2kms en total), aprentant les dents força estona, però suportable. El més frustrant de tot era veure com m'anaven passant bicis de carretera a tota velocitat i sense aparent esforç. Però m'era igual, ja ho tenia assumit, el meu objectiu era un altre: acabar dignement.

Una altra vegda, ple de claques correcats animant i fent fotografies, i tot i l'esforç i el cansament, em venien ganes de parar i saludar-los com es mereixien.


Acabada la 2ª volta, cap al boxes una altra vegada. Aquesta T2 és més ràpida, tot i que haig de tornar enrere perquè no havia pensat a desfer-me de la càmara de bici que duia al mono. Passo pel següent punt de control amb un temps d'intèrval de 42'22" (p1128).


Ara ja noto el cansament de debó, amb les cames com pals, incontrolables i que m'estan dient que això no toca, que caldria descansar. Segueixo i vaig augmentant el ritme, i mica en mica es van alegrant, però el cansament no deixa d'augmentar. El sol pica de valent i la gent a banda i banda no deixa d'animar, mentre em vaig notant mica en mica més dèbil. Penso que només són 5km's, però al pensar-hi se'm fa una eternitat en aquest estat.


Un cop passat l'equador del còrrer començo a animar-me i noto que puc pujar el ritme. Ho faig i em sento de conya, ara ja veig que acabaré i val la pena cremar la pòlvora, i segueixo pujant el ritme, tot fent quelcom més de l'últim km al màxim. Últim corba, el terra es converteix en estora, i ja diviso l'arc d'arribada. Acabo i aixeco els braços: ja sóc triatleta (modalitat "sprint", tot sigui dit!).

En l'intèrval de còrrer van sortir 24'20" (p712), i en el global del triatló, 1h24'13" (p936): molt content!

Retrobament amb els altres correcats tot hidratant-nos i comentant la jugada, tots plens de joia per haver debutat i acabat un triatló. Aquí vaig haver de fer un parèntesi per passar comptes amb el meu cos, després de no haver canviat el suc de les olives abans de la cursa i aguantar-lo (sobren els comentaris).

En fi, tanco parèntesi, anem a buscar la bici i cap a una mega-ST (sessió tècnica) amb tota la colla de correcats a la terrassa del pan's, carregant energia i líquid a dojo.

No me'n cansaria d'agrair a tota la claca correcat que desde primera hora del matí ens estava acompanyant, animant i fent fotografies, sense parar, fins al final. I també felicitar a tots els amics i companys correcats que van participar-hi, en especial als que s'hi estrenaven.

A vegades les intuïcions funcionen, i aquesta n'ha estat una d'elles, quan a finals de maig vaig animar-me a provar un triatló, tot d'una. I l'experiència ha estat molt positiva, tant durant l'entrenament com el dia de la competició, fent pinya entre els correcats "novatos del triatló". Crec que tan sols ha estat el començament.

Salut!

S7 - Regulant esforços

Avui m'he agafat "festa" !

Em sembla que he apretat un xic més del compte en els ritmes d'entrenament i no ho estic païnt com toca, vaja, que tinc un principi d' "empatx".

Ja ho vaig notar el divendres a la piscina, on no em sentia tan fi i les sèries de velocitat em van sortir més lentes i se'm van fer més dures ... El cos m'estava avisant que no assimiliava bé aquest ritme d'entrenaments ... I l'endemà al matí, a l'anar a còrrer em sentia força pesat i poc àgil, i tot i que vaig fer velocitat suau, el cos no em responia com d'altres vegades.

Mirant el report d'entrenaments, duia 7 dies seguits entrenant, tots ells amb component de velocitat (alguns dies més que d'altres), i un total de 8h a la motxilla.


Probablement fa massa poc que entreno triatló com per seguir aquest ritme correctament, i més encara després d'una llarga època de poca activitat. És un dels encants de l'esport, que t'ajuda a conèixer el teu cos i també a un mateix.

Demà, més :-)

Salut!

S6 - Sant Tornem-hi

Mica en mica, els entrenaments tornen a la normalitat, i vaig recuperant la forma perduda durant aquestes dues setmanes de parèntesi.

El tituar de la setmana seria l'"Aigua", ja que he fet tres sessions, dues d'elles llarguetes, i l'altre al mar (ho deixo pel final). Segueixo incloent parts de velocitat (series de 100m), tal i com vaig iniciar-m'hi la setmana passada, i estic content perquè els temps van baixant i mica en mica, en puc anar fent més. També he fet un test suau de 750m (sense arribar al màxim) en l'entrenament de diumenge, i em van sortir 17' pelats: estic content!

La bici comença a ser l'assignatura pendent, ja que després de 2 setmanes sense tocar-la, aquesta he fet tan sols 50' de bici estàtica intensa, doblant la sessió d'aigua de diumenge.

I el còrrer va esdevenint aquell gran desaprofitat, ja que és la disciplina on podria rendir més a curt termini, però no m'hi dedico prou per treure-li suc i recuperar l'estat de forma passat. Ho noto molt en les sessions de velocitat, on estic a anys llum d'aquells bons temps.

La sessió al mar es mereixeria un post a part. Fou una trobada de correcats al litoral barceloní, on vam fer un entrenament molt digne, d'aigua i de còrrer. Vam ser una bona colleta (uns vuit) i es va crear un ambient d'equip molt agradable.

L'experiència de nedar al mar va valer molt la pena, per patir les primeres novatades dels que estem acostumants a la "puresa" de la piscina: desorientació, mareig, ensurts del fons marí (roques), coissors, nedar en grup, l'efecte de les ulleres sota l'aigua (distàncies), ...

I la vivència continua al sortir de l'aigua, tot balancejant-te encara de les onades del mar, i fer una transició "xino-xano" per començar a còrrer. Les sensacions de còrrer van ser bones (humitat a part) i vam acabar amb un senyor "atxassu" d'sprint final.

Això sí, la suma de tot plegat em va deixar força baldat durant el dia següent, de tot el cos en general, i de les cames i caderes en particular. I és que els anys passen per tothom :-)

Salut!

S5 - Tancant parèntesi

)

Una setmana quasi idèntica a l'anterior en quant a entrenaments, però molt millor en quant a la dinàmica de ser 3 a casa. Ara ja podria tenir temps d'entrenar més dignament, sense mermar gens l'atenció a l'Oleguer i a la meva dona.

No obstant, el poc temps que esgarrapo l'haig de dedicar a posar el turbo pel màster, ja que aquesta n'és l'última setmana, després de 18 mesos intensos de "no parar".

Un cop més, una sola sessió d'aigua:


I ara sí que puc tancar parèntesi de debó a la pausa d'entrenaments.

Salut!

S4 - Obrint parèntesi

Durant aquesta setmana, el triatló a passat a darrer pla, ja que el dissabte de la setmana anterior la vida ens va somriure amb l'arribada de l'Oleguer.

Tot i això, al cap d'uns dies d'estar a casa em vaig escapar a nedar per poder alliberar la tensió emocional acumulada durant aquests dies. I així va quedar la setmana, amb només una sessió d'entrenament, la d'aigua:


Hi ha moltes més setmanes per poder fer entrenaments de triatló a fons, però la vivència dels primers dies de vida de l'Oleguer és única i irrepetible, i no em volia perdre ni un instant.

Salut!

(

S3 - Ben especial

Aquesta setmana tocava fer ènfasi al còrrer, i ja t'ho ben juro que vaig còrrer el divendres passat quan em van dir que la meva dona s'havia de quedar a l'hospital, quan tan sols havia anat a recollir uns anàlisis.

En fi, que fins llavors vaig seguir els entrenaments planificats.

D'aigua en vaig fer una sola sessió, seguint augmentant el temps i la distància progressivament, i començant a entrenar ínfimament la velocitat.

De bici, també una sola sessió (on vaig doblar amb còrrer), i cada vegada més còmode i augmentant progressivament la velocitat mitja de creuer amb la BTT. Entreno per asfalt, en un polígon tancat, i vaig donant voltes de 1.9kms, amb un tram de pujada i un altre de baixada: és aburridot, però dóna molt de joc.

Amb el còrrer, van ser 2 sessions de velocitat, i la de còrrer a ritme normal després d'haver fet la bici. Al fer els exercicis de velocitat vaig comprovar fins a quin punt l'havia perdut i em vaig mentalitzar que cal posar-hi l'accent aquí, ja que és una disciplina que, ben entrenat, em pot donar un bon cop de mà.

I per fi, em vaig estrenar amb una sessió de gimnàs (flexibilitat i abdominals). Qui pogués tornar a aquells tems del taekwondo on tot això era "pa sucat amb oli", i ara ..., no em puc ni moure ... Bé, mica en mica.

Aquest ha estat el resum de la setmana:

I la següent, que tocava setmana de recuperació ..., sí que he descansat del tri ... sí, però no pas de son ni físicament: i per molts anys puguin haver-hi setmanes tan felices!

Salut!

S2 - Una setmana complerta

Ja començo a creure-m'ho que estic entrenant realment per triatló, que no és una moda passatgera de 4 dies. Em sento molt motivat i amb moltes ganes de seguir entrenant, matinant com feia temps que no feia.

Aquesta setmana ha estat força extensa per ser la segona, i han sortit gairebé el doble d'hores que la setmana passada. Uns entrenaments tan exigents cal incrementar-los progressivament i escoltant el cos com en respón, a fi de no caure en sobre-entrenament, o fins i tot lesionar-se.

No obstant, tot i haver sortit 7h, no han estat inteses i m'he sentit força còmode i recuperat. Excepte al còrrer el dissabte, que em vaig ressentir de l'entrenament de peus a l'aigua, i estava molt pesat i cansat.

I aquests són els entrenaments que han sortit:

Dedicada aquesta setmana a la bici, a la següent toca posar l'accent al còrrer.

Salut!

S1 - Primers entrenaments de Triatló

Aquesta setmana per fi m'he estrenat amb el Triatló, i he tingut la primera presa de contacte amb l'aigua i amb la bici.

He anat fent sense tenir un pla d'entrenament clar, mentre em documentava sobre aquest món del Triatló i de com es preparen, així que he anat improvisant, tot donant-li forma de cara al final.

Així que ja tinc la primera setmana al sac, d'un total de vuit, per arribar en condicions de debutar al Triatló de la Vila (Bcn).


I a partir de la setmana que ve, intentaré seguir el pla d'entrenament que he estat fent aquests dies.

Salut!