Mitja de Montornés (28/03/2010)

Aquí ve una altra crònica, aquesta de la Mitja del Sabó (amb el permís de Mataró), sí, la de Montornés: una de les millors mitges de Catalunya per la seva organització i implicació de tot el municipi, i els municipis del voltant. Val molt la pena!

En fi, aquesta vegada penjo la crònica menys tard que la de la marató, només 15 dies després. I és que el dia de la marató va suposar un punt d'inflexió en la dedicació als entrenaments i, en general, en la disponibilitat de temps: estic engegant un projecte professional i necessito dedicar-hi el màxim d'energies per arrencar-lo, això sí, seguint gaudint i companginat-ho amb la família. Així que l'esport queda força relegat ..., i no diguem el fer cròniques.

Vinga, al gra, que va ser un diumenge molt xulu: feia molt bon temps i el sol lluia de valent, després de força dies grisos. La mitja del 2009 havia estat força passada per aigua, així que amb aquesta, vam compensar de llarg.

Només arribar, ja destacava el color taronja de Corredors.CAT per arreu, i a més, aquesta edició teníem una recollida de xip específica per nosaltres que fou molt pràctic i àgil (gràcies als companys que hi van col.laborar de voluntaris!). I el ritual, el de sempre: foto conjunta, un xic d'escalfament i a la sortida, per agafar una posició correcta.

La intenció en aquesta cursa era fer-la tot gaudint, agafant un ritme alegre per desembussar les tuberies, però quedant lluny de ritmes màxims i nivell de test o competició. Era la primera cursa després de la Marató i havia entrenat molt poc. La idea: fer l'anada amb un progressiu suau, i la tornada amb un progressiu més exigent (segons respongués el cos, clar).

Tret de sortida, i som-hi. Molta gent, moltes presses i jo anar fent, acabant de fer l'escalfament mentre gaudíem d'una volta per dins el poble. A mesura que agafem la carretera, coincideixo amb en ManoloM que fa de llebre a en Carles i Rubens per rondar els 1h34: ja em va bé per ara.

Anem fent, amb molta animació (el ManoloM és un crack!) i aviat ens enganxen la comitiva del CN Sabadell, amb en Miguel, la 3a, en Xavi, en Ferran, ... i també hi arriba en Josep Mas. Seguim una estona tot petant la xerrada amb uns i altres, i sobre el km8 prefereixo augmentar el ritme ja que de progressiu, no n'havíem fet gaire. Pregunto si algú s'hi apunta, i en JosepMas diu que perfecte. Endavant, doncs: anem tirant.

Arribem a la Roca, fem la volta i mica en mica augmentem el ritme. A estones ens acostem a 4'/km (baixadetes) i en general, duem un ritme de 4'10"/km. Les sensacions són bones i els km's passen volant.

Sobre el km16, coneixem en Quique: duu un ritme molt bo pels anys que diu que fa que no còrrer, però va justet. Ja ens va bé, així que decidim anar els 3 junts per ajudar-lo en aquest tram final.

Arribant a Montornés hem afluixat un xic el ritme, però avui no és cap competició, i en Quique necessita recuperar un xic per afrontar els últims km's. Almenys en aquesta edició no es passa per un tram de molta pujada dins el poble, tot i que, "no hi ha duros a 4 pessetes", i un xic de pujadeta no ens la treu ningú.

Arribem al tram del polígon, i queden menys de 2km. Anem fent com podem i de seguida ens plantem a la llarga recta final. Ara sí que ho veu més clar, en Quique i apretem un xic.

Hi ha molt ambient, i força animadors de Corredors.CAT que han fet la cursa de 5km o que simplement han vingut a donar suport. I entre ells, els fotògrafs i fotògrafes que immortalitzen moments especials de tots nosaltres: moltes gràcies!

I així fins a l'arc d'arribada, on hi arribem els tres junts i decidim entrar agafats de la mà, molt contents de la cursa que hem gaudit.

El temps real fou de 1h32' i el millor de tot, les bones sensacions durant tota la cursa i després. Aquest tipus de cursa són les que més m'agraden, em deixen molt bon gust de boca ja que fas una activitat exigent sense matxacar-te al màxim, i tot i no tenir el premi del temps (o la marca), en tens un de millor, que és la gran vivència i bones sensacions al llarg de tota la cursa, podent assaborir cada moment sense quedar eclipsat per l'esgotament màxim de quan fem un test.

I un cop arribats i refrescats, a per la caixa de sabons i altres obsequis, i a menjar pasta al pavelló (com ens cuiden aquests de Montornés!), acabant de xerrar amb uns i altres.  Molt content d'aquesta matinal.

Salut!

Mitja de Granollers (7/02/2010)

[Això és la repera! Fa una setmana que vaig fer la Marató de BCN, i encara havia de penjar la crònica de Granollers ... en borrador desde fa un mes.]

Tenia moltíssimes ganes de participar-hi a Granollers, és la meva mitja preferida i des de 2007 que no la feia. A més, seria el test de cara a la Marató de Barcelona. La motivació estava al màxim i la il.lusió, encara més.

Vaig anar-hi d'hora, però com sempre,  no va ser fàcil aparcar. El temps prometia ja que feia fresqueta (vaja, fred!), però el cel estava ben net i el sol amb via lliure, començava escalfant mica en mica.

Arribat al pavelló, recullo el dorsal i el pack, i de seguida em vaig trobant companys i amics del còrrer, sobretot la gran família de Corredors.CAT. Un altre cop, molta gent que feia temps que no veia i no xerràvem. Com m'agraden els retrobaments! En fi, s'acosta l'hora i més val que ens fem la foto.

Tot parlant de la cursa amb en jag75 (quan de temps!), s'ofereix per fer-me de llebre, ja que ell està recuperant-se i no la faria al màxim (vaja, ell és de 1h18' i coses així). D'entrada, me'n alegro i quedo indecís: m'havia mentalitzat amb la tàctica per la cursa,  diferents trams i ritmes, i visualitzant-me concentrat i sol. Vaja, que no he fet mai curses amb llebre, i em feia cosa fer proves el dia del test.

Al final, em dic: què coi! Que no deixa de ser un test d'un corredor aficionat, no tinc res a perdre, i molt a guanyar (poc que m'ho imaginava!). El primer encert apareix comentant la tàctica de ritmes amb en jag75, l'oriol i el carles. Volia fer sobre 1h28 XX" i rebaixar l'antiga marca del 2007, 1h 29' 15", i en la versió optimista, tenia pensat pujar a 4'12"/km (reservant, pensava jo) i baixar a 4'06"/km o el que es pogués.

Es van estiar dels cabells quan els ho vaig dir: "on vas!" Em van comentar que era massa ràpida la pujada per superar 1h29, que amb 4'20"/km en tenia de sobres per recuperar bé i aprofitar la baixada al màxim. No ho veia clar, però mica en mica em vaig anar convencent, i vam parlar amb el jag75 de pujar a 4'15" (o més lent, deia ell). SORT d'aquest consell, ja que tot i voler pujar a 4'15", al final amb prou feines ens va sortir a 4'18", i a la baixada anava petat. GRÀCIES als 3 !!!

Vaja, que ja he explicat el final! Aniré a pams, però també al gra.

S'acosta l'hora i anem amb en jag cap a la sortida. No hi ha calixos controlats, i intentem posar-nos endavant. Nervis, moltes ganes, crits d'ànims, l'speaker que no para, música, últims ajustos, ..., i sona el tret de sortida.

Després del primer km d'slalom, intentem fixar 4'15", però és difícil ja que la cobertura de GPS és dolenta, i els ritmes dels nostres fore's no coincideixen de cap manera. Nem fent i ajustant segons sensacions. En jag al davant, pendent tota l'estona d'obrir camí i de com assimilo l'esforç. De moment, tot bé, fins i tot en el tram de pujada més marcada.

Passat el km5, aprofito l'aigua de l'habituallament per pendre'm un gel: "pinxassu". Mentres el prenc i el tinc a la boca perquè tiri avall, no puc respirar bé,  i em trenca tot el ritme. I el colmo: se'm posa "per l'altre forat" i m'entra un atac de tos. Vaja, uns quants segons "a tomar vent!".

Aquest gel que em prenc és l'aptonia (70g) del Decathlon, i el problema és que és molt gran (l'has de fer per parts i guardar-lo - na obrint i tancant el tap) i molt dens (l'has de barrejar amb aigua i costa d'empassar!). I clar, corrent a un ritme alegre, amb un gel i una ampolla a les mans, no és la millor opció, tal i com m'apuntava en jag.

Seguim. Anem passant per petits puja-i-baixa, i el ritme baixa, bé, el baixo jo ja que em noto forçat i començo a tenir por de cremar-me per la tornada. Sobre el km8 arribem a la Garriga i salvem la pujada inicial dignament. Pel passeig del poble em vaig recuperant i animant amb a gent que ens dóna suport: en jag em diu que reservi.

Passem pel km10 amb 43' pelats (quasi), o sigui, a 4'18"/km i no em sento sobrat, ni molt menys (si els hagués fet més cas ... !). Aviat comença la baixada i em costa accelerar com caldria, en jag m'anima, em crida i em marca el ritme, però em costa seguir-lo.

Entrem al polígon i em prenc un xic més de gel. Aquest cop sense tos, però altra vegada tocat per l'estona que no he pogut respirar bé. Petit baixon i a recuperar s'ha dit. Vinga, més segons perduts!

Al enfilar la carretera, vaig trobant el ritme, però les pujades em trenquen molt i no puc treure prou suc al baixar. En jag no para de donar-me ànims, i adaptar la tàctica de cursa: cada vegada està més difícil el repte inicial, però no ho dóna per perdut i virtualment m'estira.

Prop del km15, em prenc l'últim tros de gel ... (i "más de lo mismo!"). Tinc algun baixon, amortiguat per la insistència i companyia d'en jag. El nivell de patiment comença a ser alt, però trec forces de no sé on, li dec a en jag. No obstant, els ritmes no són tan ràpids com haurien de ser.

Mica en mica ens acostem a la recta final, però està molt lluny de l'arribada, quasi 3km! Aquí és on es talla el bacallà, i la reacció a partir d'aquí pot significar un munt de segons al final. Per sort, les cames responen i el ritme no para d'augmentar. La gent al carrer hi té molt a veure, i també en jag, atent i insistent, i també el veure que la cosa ja s'acaba.

No sé el temps que faré, però em noto acceptablement ràpid, tot i que fos del tot.
El cos respon a l'hora que tinc la sensació d'estar arribant a un límit, però segueixo aprentant les dents, i per sort, aquella recta infinita arriba al final, ple de gent a banda i banda del carrer, i l'arc d'arribada que ha quedat enrere: ja hem arribat!

Entre el munt de gent, busco en jag, ple d'agraïment, ens abracem i li dono les gràcies de tot cor. Sense el seu consell previ sobre els ritmes, i sobretot si no m'hagués fet d'ombra, m'hauria estrellat de valent. I no és només el fet d'estar al costat tota la cursa, són les maneres, la implicació, els ànims, l'energia, el preocupar-se, el consell, el refer la tàctica, ... Una llebre de luxe! GRÀCIES, Jordi. ;-)

I el temps, 1h 29' 57", lluny del que em proposava, i fins i tot 42" més lent que la MMP (Granollers'07), que la vaig fer quan entrenava un 30% menys de volum, i a ritmes més lents. Coses de l'esport.

En fi, que després de canviar-nos, bé la recompensa, el pati del pavelló ple de llocs per hidratar-se, menjar i comentar la jugada amb uns i altres. I també amb temps per fer-nos la foto amb el Jag, l'Oriol i un seu amic.

El test, doncs, ja havia acabat, i el resultat em deixava un xic desepcionat i desconcertat de cara a la marca que preparava per la marató (3h10). Això sí, vaig sortir de Granollers amb un somriure d'orella a orella, per haver pogut gaudir de l'ajuda, companyia i entrega de'n jag durant tota la cursa, i per haver-me fet donar el màxim de mi mateix, potenciant de valent la capacitat de sacrifici.