Mitja de Montornés (28/03/2010)

Aquí ve una altra crònica, aquesta de la Mitja del Sabó (amb el permís de Mataró), sí, la de Montornés: una de les millors mitges de Catalunya per la seva organització i implicació de tot el municipi, i els municipis del voltant. Val molt la pena!

En fi, aquesta vegada penjo la crònica menys tard que la de la marató, només 15 dies després. I és que el dia de la marató va suposar un punt d'inflexió en la dedicació als entrenaments i, en general, en la disponibilitat de temps: estic engegant un projecte professional i necessito dedicar-hi el màxim d'energies per arrencar-lo, això sí, seguint gaudint i companginat-ho amb la família. Així que l'esport queda força relegat ..., i no diguem el fer cròniques.

Vinga, al gra, que va ser un diumenge molt xulu: feia molt bon temps i el sol lluia de valent, després de força dies grisos. La mitja del 2009 havia estat força passada per aigua, així que amb aquesta, vam compensar de llarg.

Només arribar, ja destacava el color taronja de Corredors.CAT per arreu, i a més, aquesta edició teníem una recollida de xip específica per nosaltres que fou molt pràctic i àgil (gràcies als companys que hi van col.laborar de voluntaris!). I el ritual, el de sempre: foto conjunta, un xic d'escalfament i a la sortida, per agafar una posició correcta.

La intenció en aquesta cursa era fer-la tot gaudint, agafant un ritme alegre per desembussar les tuberies, però quedant lluny de ritmes màxims i nivell de test o competició. Era la primera cursa després de la Marató i havia entrenat molt poc. La idea: fer l'anada amb un progressiu suau, i la tornada amb un progressiu més exigent (segons respongués el cos, clar).

Tret de sortida, i som-hi. Molta gent, moltes presses i jo anar fent, acabant de fer l'escalfament mentre gaudíem d'una volta per dins el poble. A mesura que agafem la carretera, coincideixo amb en ManoloM que fa de llebre a en Carles i Rubens per rondar els 1h34: ja em va bé per ara.

Anem fent, amb molta animació (el ManoloM és un crack!) i aviat ens enganxen la comitiva del CN Sabadell, amb en Miguel, la 3a, en Xavi, en Ferran, ... i també hi arriba en Josep Mas. Seguim una estona tot petant la xerrada amb uns i altres, i sobre el km8 prefereixo augmentar el ritme ja que de progressiu, no n'havíem fet gaire. Pregunto si algú s'hi apunta, i en JosepMas diu que perfecte. Endavant, doncs: anem tirant.

Arribem a la Roca, fem la volta i mica en mica augmentem el ritme. A estones ens acostem a 4'/km (baixadetes) i en general, duem un ritme de 4'10"/km. Les sensacions són bones i els km's passen volant.

Sobre el km16, coneixem en Quique: duu un ritme molt bo pels anys que diu que fa que no còrrer, però va justet. Ja ens va bé, així que decidim anar els 3 junts per ajudar-lo en aquest tram final.

Arribant a Montornés hem afluixat un xic el ritme, però avui no és cap competició, i en Quique necessita recuperar un xic per afrontar els últims km's. Almenys en aquesta edició no es passa per un tram de molta pujada dins el poble, tot i que, "no hi ha duros a 4 pessetes", i un xic de pujadeta no ens la treu ningú.

Arribem al tram del polígon, i queden menys de 2km. Anem fent com podem i de seguida ens plantem a la llarga recta final. Ara sí que ho veu més clar, en Quique i apretem un xic.

Hi ha molt ambient, i força animadors de Corredors.CAT que han fet la cursa de 5km o que simplement han vingut a donar suport. I entre ells, els fotògrafs i fotògrafes que immortalitzen moments especials de tots nosaltres: moltes gràcies!

I així fins a l'arc d'arribada, on hi arribem els tres junts i decidim entrar agafats de la mà, molt contents de la cursa que hem gaudit.

El temps real fou de 1h32' i el millor de tot, les bones sensacions durant tota la cursa i després. Aquest tipus de cursa són les que més m'agraden, em deixen molt bon gust de boca ja que fas una activitat exigent sense matxacar-te al màxim, i tot i no tenir el premi del temps (o la marca), en tens un de millor, que és la gran vivència i bones sensacions al llarg de tota la cursa, podent assaborir cada moment sense quedar eclipsat per l'esgotament màxim de quan fem un test.

I un cop arribats i refrescats, a per la caixa de sabons i altres obsequis, i a menjar pasta al pavelló (com ens cuiden aquests de Montornés!), acabant de xerrar amb uns i altres.  Molt content d'aquesta matinal.

Salut!

Marató de Barcelona (7/03/2010)

Han passat uns dies ja des de la marató, i encara recordo moments especials amb tot detall, moments molt intensos i emotius que no se m'oblidaran mai. I és que el luxe de disfrutar de principi a fi durant tota la marató, vivint-la al màxim, sentint-te tan ben acompanyat a cada km, i a més fent un bon temps pel què buscava ... no té preu.

Les setmanes prèvies, com tots els que estem en aquest món, han estat de gran dedicació per preparar la prova, seguint un entrenament de 14 setmanes guiat per en Roger Roca, i formant part d'un grup maquíssim. I aquest any ha coincidit amb un hivern molt més fred i sobretot plujós, pel que encara ha estat més complicat dur-lo a terme.

Això sí, tot i la duresa i sacrifici durant aquest temps, la recompensa no és només al dia D, sinó al llarg del camí, amb petites i grans satisfaccions que s'han d'anar saborejant:

... un dia que et surt un bon entrenament,
o que has aconseguit matinar tot i estar plovent i a quasi 0ºC,
o aquells comentaris amb companys que t'animen o els animes,
o un mal dia que has sabut acceptar i veure-li la part positiva,
o aquelles tirades llargues amb grup,
o les ST's (sessions tècniques ... i gastronòmiques),
o aquells murs amb què ensopegues i et fan veure les teves limitacions,
o la sensació de piles carregades després d'entrenar i amb el dia per endavant,
o quan veus les millores en els ritmes i volums,
o quan vas aprenent a escoltar el teu cos,
o quan aconsegueixes acabar un entrenament de sèries,
o els nervis dels dies previs al gran dia,
...

El gran dia acaba arribant, i és la cirereta a tota la recompensa viscuda prèviament, a vegades més dolça i a vegades no tant. Aquest any ha estat molt i molt dolça.

El dia comença molt d'hora, abans de les 5:00h "toca diana" per esmorzar, carregar hidrats i un bon cafetó per despertar del tot i sortir amb temps de casa. I a les 7h i poc ja era a Barcelona, al bar on havíem quedat una colla de correcats per fer l'últim cafè i comentar la jugada.

Els nervis estan mig controlats, però la incertesa de com esdevindrà tot plegat, de les condicions climàtiques, de com respondrà el cos, de si arriscaràs massa o massa poc, ... , tot això es fa difícil de gestionar.

L'ambient, però, ajuda molt a fer-te tocar de peus a terra i mostar-te que el dia d'avui és una festa per gaudir (i durant força hores!). Pujant cap a la Font Màgica es va palpant que avui és un dia especial per a tots nosaltres, i per Barcelona també. Serà la 5ª edició després del renaixement de la marató a Barcelona, amb rècord d'inscrits i un cartell d'atletes d'èlit de 1ª.

Arribem a la font per reunir-nos amb tota la família de correcats i immortalitzar el moment amb la clàssica foto pre-cursa. Cada any som més, i també més ben avinguts!

I arriba el moment dels preparatius previs: canviar-se, guarda-roba, i sobretot, passar pel Roca. Tot això sona fàcil, però enmig de tanta gent, cues, companys i amics amb qui xerres, ... el temps vola, i aquest cop em va anar d'un pèl que no sona la sortida mentre estic en plena "faena".

En fi, que a les 8:30h arribo just al lateral de l'avinguda plena de tanques, d'on surt la marató. Però hi ha tanta gent que hi ha cua per entrar-hi, i em toca esperar fora d'una de les portes per accedir-hi. En fi, una sortida poc ortodoxa ni desitjada, però avui he vingut a passar-m'ho bé i la Festa ja ha començat.

Al cap de més de 2' passo per l'arc de sortida i ja puc començar a trotar en mig del mar de gent. Fa molt i molt de goig veure tota la gent animant a banda i banda, i més encara quan veus la família i amics i companys que et reconeixen i criden el teu nom: vaja, piles a tope.

Sobre l'objectiu per la marató, havia estat dubtant de si "atacar" els 3h10, que per mi era un salt important (partia de 3h34), i davant els dubtes, vaig decidir fer un pla conservador de sortida per assegurar els 3h15 i en funció de com sortís tot, rascar un xic més.

Els primers km's toca fer l'escalfament i anar més lent del ritme objectiu, més encara ja que fins arribar a la Diagonal és tot una pujada suau, però constant. La marató és molt llarga, i un mal escalfament o cremar un xic més  quan no toca, es paga molt car.

Aquest tram és molt agradable, vaig coincidint amb molts companys i amics, i ens desitgem sort i deixem anar alguna conya. Vaig tirant endavant, adelantant molts corredors ja que havia sortit de molt enrere i mica en mica trobant un ritme més alegre i no deixar caure massa segons.

km0 - km5   =>   4'44" /km

Fet l'escalfament i amb més camp per còrrer, puc anar pujant el ritme i aprofitant millor els trams de lleugera baixada. Els km's m'estan passant volant i les sensacions són boníssimes mentre ens acostem a la plaça Espanya, un altre punt àlgid d'animació, i on sé que m'hi esperen també els pares.

km5 - km10   =>   4'30" /km

La Gran Via s'ha convertit en un gran túnel ple d'ambient a banda i banda. Les cames van soles, el cor està molt calmat i tan sols s'accelera quan sento el meu nom o em trobo amb amics, coneguts i família. Pugem pel Passeig de Gràcia i la pujada es nota, però poc, i mica en mica arribem al km15.

km10 - km15   =>   4'30"/km

Tornen els carrers clàssics de l'Eixample mentre anem enfilant cap a la Sagrada Família, i ben aviat enllacem amb la Meridiana. Al principi hi ha poca gent, però més endavant s'anima. Recordo aquí els ànims del cachi, arribats en un bon moment per compensar la falta de quòrum. I de seguida s'anima l'ambient mentre ens acostem a St.Andreu, per donar la volta i tornar a baixar passant per l'equador de la prova.

km15 - Mitja   =>   4'33" /km

Durant tota la cursa he anat fent números i portant els comptes de com va el ritme. Utilitzava de referència els passos quilòmetrics a 4'30" /km (3h10) ja que són molt fàcils d'operar (2km = 9', 10km = 45', 20km = 1h30 , ...). I em quedava amb els segons de més que sobrepassava, els quals eren força constants tot i que la distància augmentava: bona senyal! En el pas per mitja, 1h 36' 24": 88" per sobre de 3h10, però lluny dels 300" de marge fins a passar a 3h15.

Les sensacions segueixen sent molt bones anímicament, tot i que ara ja noto més la musculatura. No és dolor, sinó tan sols petits senyals d'avís que el cos fa servir per fer-te tocar de peus a terra, i per veure "si en tens per molt o què!". Amb tot, ja hem deixat la Meridiana per baixar fins a la Gran Via, i d'allà fins a la Diagonal, entrant-hi al km25 aprox.

Mitja - km25   =>   4'29" /km

L'animació reneix força a la Diagonal, molt més densa i constant que en els trams previs, i intensificant-se a mesura que ens acostem a la Torre Agbar. És un túnel de crits i ànims, de color i energia que et recarreguen les piles, ja que ara es comencen a apropar els moments crítics. Al peu de la torre donem la volta i tornem Diagonal avall, cap al mar. I amb tot, ens hem cruspit 5km més i hem arribat al km30. No m'ho acabo de creure, les cames estan un xic cansades però em sento molt bé i m'haig de contenir per no pujar el ritme.

km25 - km30   =>   4'32" /km

Anem tirant pels carreres del 22@ fins arribar sobre la ronda litoral, pel costat del mar. Els quilòmetres passen sols i no me'n ser avenir. Hi ha menys públic, però de 1ª categoria, entre ells, el Jaumet, que per un maleït contratemps d'última hora s'ha perdut la marató, però no ha volgut deixar de ser-hi: gràcies! Després d'uns 10km seguint el ritme d'uns nois que tenia "clissats" que anaven a per 3h15,  decideixo  fer la meva, i anar tirant. Ja penso amb l'Arc de Triomf, on el 2.007 hi vaig arribar tocat (no pas enfonsat), i em ve el "kanguelis", però només de pensar que m'hi esperen els pares, el cor se'm accelera.

km30 - km35   =>   4'36" /km

Passem pel costat del Parc de la Ciutadella, vaig accelerant el ritme ja que em trobo bé i ara sí que em començo a creure que puc acabar amb molt bones condicions. Els ànims del sir (jordi) també hi ajuden a alegrar el ritme, i el pensar amb que l'Arc de Triomf ja és aquí. De seguida enfilem el Passeig de Sant Joan: impressionant, amb tanques a banda i banda, i ple de gent animant. Entre ells, en Pep, disparant amb la màquina a discreció per poder conservar un bon record d'aquest gran dia: moltíssimes gràcies!.

Vaig mirant a banda i banda, buscant els meus pares, però no els veig. He afluixat bastant el ritme, expressament per no passar-me'ls de llarg. L'Arc ja s'acosta i m'estanya. I just passat l'Arc els veig i noto els batecs del cor a la gola. El meu pare em vol fer una foto, però jo m'hi acosto, paro i els faig uns petons a cadascú ("què fas? , vinga!"). En moments com aquests, el temps final de la cursa ja no m'importa, i prefereixo mil vegades poder estar amb els meus pares i agrair-los a la meva manera el que m'hagin seguit per tot Barcelona.

En fi, després d'uns segons parat, arrenco un altre cop, carregat d'energia, amb el cor fora de lloc i ben sacsejat emocionalment. És un moment molt especial, ple d'alegria i l'esforç de còrrer ja no és ni això, tan sols és un "anar fent" tot gaudint fins a l'arc d'arribada.

Recomposat ja, baixem pel Portal de l'Àngel. El bon ambient continua, i ara amenitzat amb petits grups de música que posen la banda sonora a aquest gran dia. Anem seguint pels carrerons de Ciutat Vella, i poc que m'imaginava el que m'esperava. En sec girem cap a l'Avinguda de la Catedral, i de cop, un mar blau de gent i ànims, i gran ambient i soroll. No m'ho crec, és l'avituallament de Corredors.CAT, ja el tenim aquí. M'enganxa en fred, me'l esperava molt més enllà, i se'm fa un altre nus a la gola.

Aquests segons rodejat de tan bona gent, desvivint-se per animar a tots els que passem per allí i donant-nos aigua refrescant per afrontar el tram final, sentint cridar el teu nom aquí i allà, "glups", fou un moment molt i molt especial que m'ha quedat gravat al cor. De tan intens que fou, no recordo exactament qui em va passar l'aigua, ni a qui vaig veure i saludar. El que sí sé és que em vaig sentir molt reconfortat i no vaig poder contenir l'emoció. "Gallina de piel!": us estic molt agraït. No ho oblidaré mai.

Vaig quedar uns segons fora de combat, només recordo que vaig accelerar i que el cor em bategava molt intensament, amb la respiració fora de lloc i les emocions com un castell de focs. Poc després em recordo enfilant ja pel carrer Ferran cap a les Rambles, i d'aquí cap al peu del Paral.lel, on passaríem per la 4ª dècada.

km35 - km40   =>   4'43" /km

Ja es nota l'ambient llunyà de l'arribada i el cos comença a dir el "quan arribarem ?". Els últims km's m'he desgastat un xic, però vaig fent força bé. De seguida agafem la Ronda Sant Pau, plena d'ambient i poc després enfilem el mític Sepúlveda, un carrer molt llarg i que el dia de la marató encara li fan més de llarg. Lleugera pujadeta, molt ambient al fons - lluny encara -, i molt d'ambient als costats. A mitja altura, l'última comitiva pastanaga de correcats, de gran ajuda per recarregar piles i apretar fins al final. Que Grans que sou!

Arribant al final de Sepúlveda, el cel s'obre, desapareixen els grans edificis i ara sí que hi ha l'arribada a tocar. El Paral.lel en la màxima amplada, per retre homenatge a tots els peregrins que acaben el seu camí, i amb tanques a banda i banda i tothom cridant, aplaudint i  animant. Torno a afluixar el ritme, per gaudir d'aquests moments i per buscar als pares i a la Teresa i l'Oleguer, que sé que m'han vingut a veure també. Vaig tornant els aplaudiments al públic, tot girant el cap a banda i banda buscant-los, però no els trobo.

I arribem al peu de Mª Cristina, entre les dues torres i amb l'arc al final, decorat amb la Font Màgica al fons. Som-hi doncs, el temps no m'importa massa a hores d'ara, però vull entrar corrent a bon ritme i provar com està el cos, així que accelero el que puc, tot intentant viure internament aquest moment, fins a creuar l'arribada. Impressionant.

Just arribar, s'acosta el Roger Roca de seguida a rebre'm i felicitar per la gesta. Tot un detallàs per part seva, i molt agraït: ell en té molta culpa que hagi baixat la marca personal en més de 21' i arribant amb força cartutxos a la recàmara. Gràcies!

Ah, per no desentonar amb la crònica, aquí van els números del tram final de la cursa.

km40 - Final   =>   4'38" /km

I el resultat final de la Marató (temps net), amb 3h 13' 19", entrant en la posició 1.356 de més de 12.000 atletes que havien pres la sortida.

Mica amb mica em vaig retrobant amb companys i amics que ja han arribat i compartim l'alegria plegats d'aquest dia tan espeical per tots nosaltres. I a mesura que van arribant més companys, s'hi afegeixen. Molts han tingut un gran dia, d'altres no tant i arriben amb molt patiment, però la gesta aconseguida segueix essent immensa, i amb les hores, encara ho serà més.

Al cap de més de mitja hora, vaig de retirada, surto del recinte de l'arribada i m'esperen els pares: ells també han acabat la seva marató. Gràcies! I quedem més tard, mentre vaig a recollir la bossa, canviar-me i acabar de xerrar i gaudir amb la resta de companys. Tornant, ja hi ha també la Teresa i l'Oleguer: quina il.lusió que també hagin vingut, i poder-los abraçar i fer un petonàs per compartir aquest moment tan especial!

Moment, doncs, de tornar cap a casa, amb la gent que m'estimo i encara pels núvols del gran dia que he gaudit avui per Barcelona.

Mitja de Granollers (7/02/2010)

[Això és la repera! Fa una setmana que vaig fer la Marató de BCN, i encara havia de penjar la crònica de Granollers ... en borrador desde fa un mes.]

Tenia moltíssimes ganes de participar-hi a Granollers, és la meva mitja preferida i des de 2007 que no la feia. A més, seria el test de cara a la Marató de Barcelona. La motivació estava al màxim i la il.lusió, encara més.

Vaig anar-hi d'hora, però com sempre,  no va ser fàcil aparcar. El temps prometia ja que feia fresqueta (vaja, fred!), però el cel estava ben net i el sol amb via lliure, començava escalfant mica en mica.

Arribat al pavelló, recullo el dorsal i el pack, i de seguida em vaig trobant companys i amics del còrrer, sobretot la gran família de Corredors.CAT. Un altre cop, molta gent que feia temps que no veia i no xerràvem. Com m'agraden els retrobaments! En fi, s'acosta l'hora i més val que ens fem la foto.

Tot parlant de la cursa amb en jag75 (quan de temps!), s'ofereix per fer-me de llebre, ja que ell està recuperant-se i no la faria al màxim (vaja, ell és de 1h18' i coses així). D'entrada, me'n alegro i quedo indecís: m'havia mentalitzat amb la tàctica per la cursa,  diferents trams i ritmes, i visualitzant-me concentrat i sol. Vaja, que no he fet mai curses amb llebre, i em feia cosa fer proves el dia del test.

Al final, em dic: què coi! Que no deixa de ser un test d'un corredor aficionat, no tinc res a perdre, i molt a guanyar (poc que m'ho imaginava!). El primer encert apareix comentant la tàctica de ritmes amb en jag75, l'oriol i el carles. Volia fer sobre 1h28 XX" i rebaixar l'antiga marca del 2007, 1h 29' 15", i en la versió optimista, tenia pensat pujar a 4'12"/km (reservant, pensava jo) i baixar a 4'06"/km o el que es pogués.

Es van estiar dels cabells quan els ho vaig dir: "on vas!" Em van comentar que era massa ràpida la pujada per superar 1h29, que amb 4'20"/km en tenia de sobres per recuperar bé i aprofitar la baixada al màxim. No ho veia clar, però mica en mica em vaig anar convencent, i vam parlar amb el jag75 de pujar a 4'15" (o més lent, deia ell). SORT d'aquest consell, ja que tot i voler pujar a 4'15", al final amb prou feines ens va sortir a 4'18", i a la baixada anava petat. GRÀCIES als 3 !!!

Vaja, que ja he explicat el final! Aniré a pams, però també al gra.

S'acosta l'hora i anem amb en jag cap a la sortida. No hi ha calixos controlats, i intentem posar-nos endavant. Nervis, moltes ganes, crits d'ànims, l'speaker que no para, música, últims ajustos, ..., i sona el tret de sortida.

Després del primer km d'slalom, intentem fixar 4'15", però és difícil ja que la cobertura de GPS és dolenta, i els ritmes dels nostres fore's no coincideixen de cap manera. Nem fent i ajustant segons sensacions. En jag al davant, pendent tota l'estona d'obrir camí i de com assimilo l'esforç. De moment, tot bé, fins i tot en el tram de pujada més marcada.

Passat el km5, aprofito l'aigua de l'habituallament per pendre'm un gel: "pinxassu". Mentres el prenc i el tinc a la boca perquè tiri avall, no puc respirar bé,  i em trenca tot el ritme. I el colmo: se'm posa "per l'altre forat" i m'entra un atac de tos. Vaja, uns quants segons "a tomar vent!".

Aquest gel que em prenc és l'aptonia (70g) del Decathlon, i el problema és que és molt gran (l'has de fer per parts i guardar-lo - na obrint i tancant el tap) i molt dens (l'has de barrejar amb aigua i costa d'empassar!). I clar, corrent a un ritme alegre, amb un gel i una ampolla a les mans, no és la millor opció, tal i com m'apuntava en jag.

Seguim. Anem passant per petits puja-i-baixa, i el ritme baixa, bé, el baixo jo ja que em noto forçat i començo a tenir por de cremar-me per la tornada. Sobre el km8 arribem a la Garriga i salvem la pujada inicial dignament. Pel passeig del poble em vaig recuperant i animant amb a gent que ens dóna suport: en jag em diu que reservi.

Passem pel km10 amb 43' pelats (quasi), o sigui, a 4'18"/km i no em sento sobrat, ni molt menys (si els hagués fet més cas ... !). Aviat comença la baixada i em costa accelerar com caldria, en jag m'anima, em crida i em marca el ritme, però em costa seguir-lo.

Entrem al polígon i em prenc un xic més de gel. Aquest cop sense tos, però altra vegada tocat per l'estona que no he pogut respirar bé. Petit baixon i a recuperar s'ha dit. Vinga, més segons perduts!

Al enfilar la carretera, vaig trobant el ritme, però les pujades em trenquen molt i no puc treure prou suc al baixar. En jag no para de donar-me ànims, i adaptar la tàctica de cursa: cada vegada està més difícil el repte inicial, però no ho dóna per perdut i virtualment m'estira.

Prop del km15, em prenc l'últim tros de gel ... (i "más de lo mismo!"). Tinc algun baixon, amortiguat per la insistència i companyia d'en jag. El nivell de patiment comença a ser alt, però trec forces de no sé on, li dec a en jag. No obstant, els ritmes no són tan ràpids com haurien de ser.

Mica en mica ens acostem a la recta final, però està molt lluny de l'arribada, quasi 3km! Aquí és on es talla el bacallà, i la reacció a partir d'aquí pot significar un munt de segons al final. Per sort, les cames responen i el ritme no para d'augmentar. La gent al carrer hi té molt a veure, i també en jag, atent i insistent, i també el veure que la cosa ja s'acaba.

No sé el temps que faré, però em noto acceptablement ràpid, tot i que fos del tot.
El cos respon a l'hora que tinc la sensació d'estar arribant a un límit, però segueixo aprentant les dents, i per sort, aquella recta infinita arriba al final, ple de gent a banda i banda del carrer, i l'arc d'arribada que ha quedat enrere: ja hem arribat!

Entre el munt de gent, busco en jag, ple d'agraïment, ens abracem i li dono les gràcies de tot cor. Sense el seu consell previ sobre els ritmes, i sobretot si no m'hagués fet d'ombra, m'hauria estrellat de valent. I no és només el fet d'estar al costat tota la cursa, són les maneres, la implicació, els ànims, l'energia, el preocupar-se, el consell, el refer la tàctica, ... Una llebre de luxe! GRÀCIES, Jordi. ;-)

I el temps, 1h 29' 57", lluny del que em proposava, i fins i tot 42" més lent que la MMP (Granollers'07), que la vaig fer quan entrenava un 30% menys de volum, i a ritmes més lents. Coses de l'esport.

En fi, que després de canviar-nos, bé la recompensa, el pati del pavelló ple de llocs per hidratar-se, menjar i comentar la jugada amb uns i altres. I també amb temps per fer-nos la foto amb el Jag, l'Oriol i un seu amic.

El test, doncs, ja havia acabat, i el resultat em deixava un xic desepcionat i desconcertat de cara a la marca que preparava per la marató (3h10). Això sí, vaig sortir de Granollers amb un somriure d'orella a orella, per haver pogut gaudir de l'ajuda, companyia i entrega de'n jag durant tota la cursa, i per haver-me fet donar el màxim de mi mateix, potenciant de valent la capacitat de sacrifici.

10k de St. Antoni (24/01/2010)

Dins la preparació per la Marató de Barcelona, em tocava fer el primer test per veure com van les coses, i vaig escollir fer-lo a la cursa del barri de St. Antoni, com ja havia fet el 2007.

La cursa, l'ambient, el recorregut, la quantitat d'amics i coneguts, molts correcat's, una barqueta de més de 10 integrants per fer sub40' conduïda pel Mestre ManoloM, una gran motivació per l'entrenament tant exigent que estem seguint amb el Roger Roca, una setmana atlèticament de baixada per recarregar energies, i tantes coses més ..., feien que pogués ser un gran dia.

Però no ho va ser, ni de llarg! Prop del km4, després d'haver compartit cursa amb en Xavi (no vaig poder-me enganxar a la barqueta de sub40' a la sortida), em costava tirar al voltant de 4'/km, i al km5 em va agafar un flato que em va fer parar poc després de passat el km6, ja que em tombava. N'he patit més d'una vegada, i s'han deixat torejar fins que dequeien. En fi, vaig estar a punt d'abandonar la cursa, el dolor era força agut i moralment estava decepcionat i fustrat.

Al final, però després d'estar parat 45" i amb el flato quasi minvat vaig decidir continuar com pogués. Mica en mica em vaig anar trobant millor i vaig pujar el ritme progressivament: no era per tirar cohets, però podia rodar a un ritme acceptable. I fins i tot vaig poder apretar a l'últim km, fent-lo a 3'57"/km, compartint-lo amb l'Alèxia que va volar als metres finals. Així doncs, un temps final de 42'55", passant pel km5 en 20'38".

Vulguis que no, això et fa donar-hi voltes, en una combinació de frustració i de curiositat. De la primera, la frustració, se'n va ràpid: un mal dia sempre es pot tenir (muscularment o d'estratègia) i que s'ajunti amb flato, és molt probable si estàs jugant malament les cartes. I encara que fos un test, el de 10k no és massa significatiu.

En canvi, la curiositat per entendre perquè no podia anar còmode al voltant de 4'/km, m'ha durat un xic més, i m'agrada consumida en petites dosis. Et fa reflexionar sobre com has estat entrenant, en quin estat físic estaves el dia del test, t'ajuda a conèixer millor el teu cos i també el paper que hi juga la ment i la motivació, et fa tocar de peus a terra, aprens sobre teoria de l'entrenament i fisiologia, identifiques punts que podries haver millorat (p.ex, no deixar-se perdre la barqueta), te'n adones de les teves limitacions, ..., i mica en mica "es gira el mitjó" i esdevé molt més positiu del que hagués pogut imaginar.

En fi, una cursa per NO oblidar, ans al contrari, tota una experiència i també tot un entrenament, sobretot psicològic. I com sempre, una festa Correcat, abans, durant i després de la cursa!

El cas és que he començat la nova setmana d'entrenament, la novena ja, amb les cames del tot descansades i la motivació pels núvols.

Si és que qui no s'acontenta, és perquè no vol.

Salut!

24h Marató de TV3 i 5.000m en pista (19/12/2009)

Aquest cap de setmana es van celebrar les 24h de Corredors.CAT per la Marató de TV3, a les Pistes de Can Dragó, i vaig estar per allí de voluntari, on vaig aprofitar per participar també als 5.000m.

La cursa fou al dissabte a les 13h, i volia fer-la com a sessió de qualitat de la setmana, i a l'hora de test sense arribar al màxim: volia veure si podia baixar de 20' sense exprimir-me del tot.

El tema, però, no va començar gaire bé ja que vaig arribar molt tard, tant que mentre jo estava canviant-me a una punta de les pistes, a l'altra ja estaven preparant la sortida i donant les explicacions. Així que el meu escalfament fou la diagonal de les pistes tot posant-me el "fore", i poc més.

La cursa en sí em va agradar força, tot i la monotonia de donar 12 voltes i picu. Vaig posar-me darrere un grup que anava a fer els sub20, a certa distància, i na fent. A estones veia que les voltes sortien més ràpid del que tocava, i afluxiava ..., per més tard ..., trobar-me al revés, que anava més lent del que volia.

Al final, el temps oficial fou de 20'01", i el meu (ja que no hi havia estora de chip a la sortida), de 19'59".  Content del resultat, tot i que vaig haver de forçar més del que em pensava. Tot i això, a l'última volta encara vaig poder apretar un xic, passant dels 1'37" de mitja de les altres voltes, als 1'30".

Em va agradar molt l'ambient de la gent animant, sobretot els correcats de l'arribada, que volta a volta anaven donant energia, i també vam estar de sort del bon sol que feia, tot i el fred rigurós que volia imposar-se.

Això sí, aquest fred dels nassos ens va passar factura a la tarda, i sobretot a la nit, passades les 12h, on entre el vent i la temperatura, allà quiets en els avituallaments per les 24h, ens van quedar els peus glaçats. Però amb el cor calent d'animar als herois que es van passar 86.400 segons donant voltes a les pistes: enhorabona!

Salut!

El Farell (29/11/2009)

Primera cursa de la temporada i debutant al Farell (que en feia d'anys que li tenia l'ull posat). És una cursa de muntanya a Caldes de Montbui, d'uns 13km majoritàriament per pista i algun corriol, amb un desnivell positiu acumulat d'uns 400m.

La llàstima és que avui no podia apretar i cremar tots els cartutxos, m'havia de reservar per la propera setmana, així que he anat a Caldes a fer un entrenament de qualitat (força).

L'experiència ha estat molt positiva, tant per l'ambient i l'organització (un 10!), com pel traçat i les sensacions durant la cursa. A més, he pogut coincidir i saludar amb un munt de companys i amics del món de l'atletisme popular.

El començament és de pujada suau, però constant, pels carrers de Caldes fins a sortir als afores per una carretereta i enllaçar amb una pista a mà dreta. És sobre el km3 i comença la festa amb una bona pujada.

Aquest tram fort dura fins ben passat el km5, així que era un bon moment per començar el fartlek, durant 1' apretant de valent. En descanso un parell, i abans no s'acabés el tram, un altre cop a apretar, ara durant 2'.

Passat el km5, venen 4km trencacames, amunt i avall.  Quan no apretava m'ho prenia molt en calma, sobretot si feia baixada, tant per no tenir una torçada com per no fer patir els genolls i quatríceps.

Després d'un bon descans, tot esperant pujades maques, he fet l'últim tram fort en pujada, de 3', tot i que també amb algún tros pla i de baixada. I un cop al km10, cap avall, tot baixada fins al poble, i jo mossegant-me les dentes i veient com molta gent anava passant.

No és fàcil controlar-se, però avui tocava això, i a més, encara quedava un últim alicient: un tram de velocitat, apretant fort l'últim km. I així ho he fet, en el troç final de pista he canviat el ritme, i en augment contínuu fins a l'arribada, fent-lo a 3'48"/km.

M'ho he passat molt i molt bé, acabant pel meitat de la classificació, amb 1h 07' (5''03"/km) i la fc mitjana al 86%. I amb moltes ganes de tornar-hi: ja l'he encerclat al calendari per l'any vinent.

Salut!

10k del Club Natació Sabadell (18/10/2009)

Vet'ho aquí l'últim repte de la mini-temporada 2008-09, la cursa de 10k del Club de Natació de la meva ciutat. L'he estat preparant durant les 6 setmanes posteriors al Triatló Olímpic de Banyoles, seguint entrenant les 3 especialitats, però focalitzat al còrrer i a la velocitat.

L'objectiu era fer un salt important en velocitat per construir una bona base de partida per la preparació de la Marató de Barcelona del 2010. Després d'haver reiniciat l'activitat esportiva continuada aquest mateix juny, i rondant llavors els 10k en 47', volia recuperar o acostar-me a les marques del 2007.

La cursa del club no és per fer marca ja que té desnivell a quasi tots els trams, poc pronunciat però contínuu. Però sabent-ho, ja em servia per acotar el meu repte. L'objectiu quantitatiu no el vaig decidir fins 15 dies abans de la cursa, sub42, a partir de com evolucionaven els entrenaments de velocitat.

Arriba el dia de la cursa, ritual matinal i cap al club, on hi arribo justet per fer un escalfament "correcte" i saludar a companys de fatigues. La sortida és a la Gran Via de Sabadell, ocupant tota la seva amplada de banda a banda, força espectacular. Només sortir ens endinsem de ple sota del pont #5 i la gent va molt esbalotada i cridant per fer l'eco.

Els 2 primers km's intento ajustar-me al ritme previst de mitjana (4'12") amb força tolerància amunt i avall, tant pel relleu com perquè encara no estic a to. Em surten a 4'16" i em noto bé.

Del km2 al km4, fent la volta carrer Covadonga avall i Gran Via amunt, aconsegueixo ajustar més la mitjana, a 4'11", tot i que el perfil no ajuda massa.

Després enfilem cap al centre per baixar i pujar la Rambla, i continuar fins a la plaça Mercet i aquests 3 km's (del 4 al 7) em surten a 4'14" (que difícil és controlar els ritmes i no passar-se amb tant pujar i baixar !!!). Em sento bé i apreto un xic, fent el següent km també a 4'14", que incloïa la pujada de la Via Massagué i el tram del carrer Vilarúbies (lleugera pujada i pla).

Ara sí, aviat vindrà la baixada i toca apretar les dents durant els últims 2 km's, però progressivament. El primer surt a 4'01" i em costa regular quan veig que alguns em passen, però ho faig. I l'últim km pujo fins a 3'53", fent el tram més ràpid de tot en els últims 30m, d'atxassu tot pujant fins a l'arc d'arribada.

Així doncs, un temps final de 42'12", però com que sortíen 140m de més, el ritme final ha estat el que m'havia plantejat com a objectiu: 4'10". Em quedo amb la sensació que potser vaig conservar massa durant la cursa, i amb la lliçó que amb curses tant puja-i-baixa és molt difícil controlar el ritme.

I sobretot, amb molt bon gust de boca per l'ambient viscut corrent pels carrers de casa, i aconseguint allò que m'havia proposat en l'últim repte de la temporada.

Ara toca parar i carregar piles per començar la temporada 2009-10 en plena forma.

Salut!

10k de Cornellà (04/10/2009)

Vaig trobar aquesta cursa per casualitat, quan buscava algun 10k previ al de Sabadell per fer-hi un mini-test. I la veritat és que genial, començant pel preu (1€) i acabant per la bona organització i l'ambientàs.

L'enfoc per aquest test era anar a un ritme alt (no pas al màxim) durant 9km i a l'últim km apretar per comprovar si realment em quedaven cartutxos. D'aquesta manera, tenir una referència de temps per fer en els 10k del CNS, que és pel que m'estic preparant.

En fi, traduït a números, la idea era fer la cursa a 4'20", i l'últim km a 4', i el que em va sortir fou a 4'25" i l'últim km a 4'02". Per una banda, vaig anar més lent del que esperava durant els 9km, i part del motiu està en les pujades llargues i fortetes durant 1,5km, i les baixades tan vertiginoses que no et permeten recuperar el temps perdut (a no ser que et matxaquis de debó i t'arrisquis a lesionar-te). Per l'altra, content que a l'últim km encara em quedessin energies per incrementar força el ritme. El temps total net fou de 44'18", amb 160m extres segons el fore.

L'arribada a les pistes d'atletisme fou molt maca, un gran encert de l'organització, i un plaer pel corredor poder acabar amb aquest ambient que tant motiva. En fi, una gran matinal, molt ben muntada i pel preu simbòlic de 1€, on he pogut conèixer i retrobar-me amb més correcats i disfrutar pels carrers de Cornellà.

Salut!

Pujada i baixada a Cadafalch (27/09/2009)

Aiiiiiiiiiii, com em costa controlar-me en una cursa i prendre'm-la com a entrenament, encara que sigui de qualitat !!! :-)

Sí, sí, avui al matí no m'he pogut perdre aquesta cursa de Castellar del Vallès, per camins de muntanya pel Puig de la Creu. La vaig fer al 2007 i em va deixar molt bon gust de boca.

La cursa surt de Castellar i s'enfila cap al Puig de la Creu, i un cop al coll, es dóna una volta llargueta per Can Cadafalch (uns 7km) per tornar al coll i baixar cap al poble. Total uns 14,3km, dels quals només uns 500m d'asfalt.

Avui havia de ser una sessió més de qualitat de cara a preparar els 10k del CNS, per treballar la velocitat i afegir-hi un bon punt de força que sempre va bé. Però al tram final m'he animat ..., més del que tocava.

En fi, tret de sortida, i comencem de pujada pronunciada per asfalt per anar a buscar el camí del Puig de la Creu. Fa fortor d'adrenalina amb molta gent cremant cartutxos quan tot just estem fent l'escalfament.

Durant la pujada, que és dureta, intento controlar-me, tant perquè és el que toca avui, com perquè ja em vaig passar de rosca al 2007 i un cop a dalt, no anava fi pel pla. Tot i això, mica en mica vaig passant corredors.

Un cop al coll, queda una altra pujada dura de 500m, després d'un descans per pla. I a partir d'aquí, amunt i avall però de forma suau durant uns 5km. Em sento còmode i temptat d'apretar quan veig que alguns em passen. M'aguanto.

Pels vols del km8 comença una baixada maca, amb corbes molt tancades i terreny pedregós. Ja hi som! Les baixades no són lo meu, em fan respecte i no tinc prou tècnica, per no dir la por a lesionar-me per apretar massa o per una relliscada al dur calçat d'asflat. En fi, em comencen a passar a ramats (bé, potser no tants), però de seguida m'agafen distància i no puc (o no goso ... o de tot una mica) seguir-los.

Del km10 al km11 ve una pujadeta que em conec i començo a recuperar terreny fins arribar al coll, on ja hi som un altre cop amb la baixada del Puig de la Creu, molt pronunciada, però amb millor terreny que abans.

També em passen alguns corredors, però puc mantenir un ritme correcte agafant com a referència dos companys a 20m per davant. Aquí ja em noto un xic cansat de cames i em fa respecte apretar més.

Quan manquen 2km per l'arribada, el terreny ja no baixa tant, fins i tot hi ha trams plans, i aquí ja no me'n puc estar d'apretar: total, no volia entrenar la velocitat? ;-)

I així fins a l'arribada, a un ritme molt alt on les pulsacions m'han pujat al 97% després de no haver passat en tota l'estona prèvia del 91%. Caram, potser m'he passat i ho pagaré en els entrenaments de la setmana vinent, però em feia il.lusió rascar uns segons a la marca del 2007, i així ho he fet.

Al final m'he quedat amb 1h 09' 19" (ritme de 4'51"), retallant-ne 43" respecte el total de fa 2 anys: força content! I més encara després de cruspir-me la barreta de pa de 1ª i força gots de refresc.

A més, retrobada després de més d'una any amb companys del CNS, de l'Eskmot Vallesà i de Corredors.cat. Vaja, matinal rodona!

Salut!

Cursa de Castellar del Vallès (12/09/2009)

Un any més he tornat a passar per la cursa de Castellar del Vallès, un dels actes dins la seva Festa Major. És una cursa que li tinc un apreci especial, al ser de les primeres on em vaig iniciar, i per l'ambient que s'hi viu.

L'organitza el Club Atlètic Castellar, i tot i ser de franc, està força ben organitzada. No us hi espereu control per xip, ni guarda-roba, ni tot aquest "merchandising" que omple últimament aquest món. Això sí, allò essencial per muntar una cursa, li trobareu. I sobretot, l'empenta del club i de voluntaris del poble per ajudar a que tot surti rodó. A més, tenen molt bon gust amb el disseny de la samarreta, un alicient més per anar-hi a treure el cap.

Avui he pogut conèixer més Correcats, durant els moments previs a la cursa, i hem pogut passar l'estona mentre esperàvem l'inici (kjb, merce, ellerun i en buzz). També he coincidit amb en xavi70 de l'eskmot, que feia temps que no ens veiem. I amb en Jordi, del taekwondo, també retrobada després de força temps, i molt animat per això del running (a veure si t'hi enganxes!).

Aquesta cursa la faig servir de termòmetre, per mesuar com estic de forma respecte altres anys, sobretot en curta distància. I aquest any, veig que estic millor que cap altre en aquestes altures de temporada.

La cursa tenia uns 500m més que l'any passat (5.840m), els tobogans de sempre (és dureta, dureta), i m'ha sortit un ritme de 4'11", amb la gran sorpresa de poder fer un doble canvi de ritme al final, apretant de valent (encara em quedava algun cartutx).

A poc per acabar la cursa ha començat a ploure suaument i sense parar, i després d'estirar un xic, i petar la xerrada sota la pluja, cap a casa falta gent.

Salut!

10km de Ripollet (31/10/2009)

Aquest diumenge vaig conèixer per fi la cursa de Ripollet i de ben segur que repetiré.

És una cursa especial i simbòlica, de tornada al curs "escolar" (o atlètic) després de les vacances i l'estiu i retrobada amb tots els amics i companys del running i la gran família correcat.

A més, és d'aquelles curses de toc i tracte popular i d'organització professional, enmarcada dins la Festa Major del poble (un encant). I només de saber que el Juan i l'Alèxia hi estan al darrere, ja n'és una garantia!

Per a mi suposava la retrobada "oficial" amb les curses, després de més d'un any i mig que embolicat amb altres històries, havia deixat el còrrer sota mínims, només amb mini parèntesis puntuals (SQV08, Sabadell08, Montornés09, SQV09).

Així que des del juny m'hi vaig posar una altra vegada, aprofitant l'empenta del cuquet del triatló, que encara continua empenyent. Ara, tot mirant el Triatló Olímpic de Banyoles de la setmana vinent, a més, aquesta cursa m'era adient per completar la setmana pic de volum i velocitat.

Vaig aprofitar per baixar de Sabadell amb BTT, seguint la llera del Ripoll, perquè les sensacions de la cursa fossin un xic més reals, i els de la organització, gràcies a en Juan, ja tenien a punt el guarda-roba per deixar-hi també la bici: genial!

A l'arribada, moments de retrobada i xerrada amb un i altre, posant-nos al dia tant de l'estiu com de més enrere i tot! I no podia faltar tampoc la foto de tots els correcats.


La cursa de 10km consta de dues voltes en un circuit urbà ple de tubogans ideals per practicar la força a principis de temporada i la velocitat qui estigui en mig d'algun repte. La meva idea era fer un petit test progressiu per estimar el ritme màxim que podria dur als 10k del triatló.

Comença la cursa i a pujar s'ha dit, tota la Rambla dels Pinetons, de manera que ja et posa a to de seguida. Vaig començar molt suau buscant un ritme còmode amb la idea de conèixer el circuit per apretar al a segona tanda.

Arribant de fer la primera volta m'atrapen el Juan Ramon i en Miguel (de Sbd), comentem la jugada i els explico que volia apretar un xic a partir d'ara, així que en Miguel s'ofereix per fer de llebre durant aquesta segona volta, i jo encantat. La primera volta va sortir amb 23'54".


Els primers trams em va agafant la mesura i donant indicacions per regular i no cremar tots els cartutxos només començar, i mica en mica anem enganxant un ritme ben alegre. Les pulsacions pugen però em sento molt còmode i motivat amb en Miguel (es nota que no és el primer cop que fa de llebre), que em porta per tot el circuit adelantant molts correrdors.

L'últim 1k5, on comença la pujada un altre cop, se'm fa difícil al començar, però afluixem un xic, agafo aire i allibero les cames, i amb els ànims del Miguel tornem a pujar el ritme, i continuem així a la Rambla, que sembla que no s'acaba mai. Poc a poc vaig pujant el ritme i les pulsacions, però amb la sensació de tenir-ho controlat i amb la confiança que dóna en Miguel. Carai, val la pena apretar i fer l'últim esforç per activar les fibres de velocitat que tan descuidades tenia.

Al final, m'espera en Miguel per estibar-me i arribar plegats després d'haver-me dut en safata durant tota la volta i de rebot, haver-me regalat una "lliçó" de com regular esforços gastant tots els cartutxos. Moltíssimes gràcies, Miguel!



El temps final és de 46'25", amb una segona volta de 22'31", força més ràpida que la primera: feina feta!

A l'arribada, un altre cop ST comentant la jugada amb tots plegats mentre ens hidratem, i poc després, quatre estiraments i a per la bici, que toca anar Ripoll amunt!

Per cert, no em vull oblidar de la claca i fotògrafs que no van parar d'animar i gravar aquests moments per a què els poguem revirure: gràcies!

Una gran matinal, doncs, a Ripollet, i el tret de sortida "oficial" a la temporada de curses 2009-10, plena de reptes, curses, trobades i moments especials que ens esperen a tots.

Salut!