Actualment

Marató de Barcelona 2010 al sac! Ara, reduïm marxa ..., i tornem a l'aigua!.

dilluns, 5 d’abril del 2010

Marató de Barcelona (7/03/2010)

Han passat uns dies ja des de la marató, i encara recordo moments especials amb tot detall, moments molt intensos i emotius que no se m'oblidaran mai. I és que el luxe de disfrutar de principi a fi durant tota la marató, vivint-la al màxim, sentint-te tan ben acompanyat a cada km, i a més fent un bon temps pel què buscava ... no té preu.

Les setmanes prèvies, com tots els que estem en aquest món, han estat de gran dedicació per preparar la prova, seguint un entrenament de 14 setmanes guiat per en Roger Roca, i formant part d'un grup maquíssim. I aquest any ha coincidit amb un hivern molt més fred i sobretot plujós, pel que encara ha estat més complicat dur-lo a terme.

Això sí, tot i la duresa i sacrifici durant aquest temps, la recompensa no és només al dia D, sinó al llarg del camí, amb petites i grans satisfaccions que s'han d'anar saborejant:

... un dia que et surt un bon entrenament,
o que has aconseguit matinar tot i estar plovent i a quasi 0ºC,
o aquells comentaris amb companys que t'animen o els animes,
o un mal dia que has sabut acceptar i veure-li la part positiva,
o aquelles tirades llargues amb grup,
o les ST's (sessions tècniques ... i gastronòmiques),
o aquells murs amb què ensopegues i et fan veure les teves limitacions,
o la sensació de piles carregades després d'entrenar i amb el dia per endavant,
o quan veus les millores en els ritmes i volums,
o quan vas aprenent a escoltar el teu cos,
o quan aconsegueixes acabar un entrenament de sèries,
o els nervis dels dies previs al gran dia,
...

El gran dia acaba arribant, i és la cirereta a tota la recompensa viscuda prèviament, a vegades més dolça i a vegades no tant. Aquest any ha estat molt i molt dolça.

El dia comença molt d'hora, abans de les 5:00h "toca diana" per esmorzar, carregar hidrats i un bon cafetó per despertar del tot i sortir amb temps de casa. I a les 7h i poc ja era a Barcelona, al bar on havíem quedat una colla de correcats per fer l'últim cafè i comentar la jugada.

Els nervis estan mig controlats, però la incertesa de com esdevindrà tot plegat, de les condicions climàtiques, de com respondrà el cos, de si arriscaràs massa o massa poc, ... , tot això es fa difícil de gestionar.

L'ambient, però, ajuda molt a fer-te tocar de peus a terra i mostar-te que el dia d'avui és una festa per gaudir (i durant força hores!). Pujant cap a la Font Màgica es va palpant que avui és un dia especial per a tots nosaltres, i per Barcelona també. Serà la 5ª edició després del renaixement de la marató a Barcelona, amb rècord d'inscrits i un cartell d'atletes d'èlit de 1ª.

Arribem a la font per reunir-nos amb tota la família de correcats i immortalitzar el moment amb la clàssica foto pre-cursa. Cada any som més, i també més ben avinguts!



I arriba el moment dels preparatius previs: canviar-se, guarda-roba, i sobretot, passar pel Roca. Tot això sona fàcil, però enmig de tanta gent, cues, companys i amics amb qui xerres, ... el temps vola, i aquest cop em va anar d'un pèl que no sona la sortida mentre estic en plena "faena".

En fi, que a les 8:30h arribo just al lateral de l'avinguda plena de tanques, d'on surt la marató. Però hi ha tanta gent que hi ha cua per entrar-hi, i em toca esperar fora d'una de les portes per accedir-hi. En fi, una sortida poc ortodoxa ni desitjada, però avui he vingut a passar-m'ho bé i la Festa ja ha començat.

Al cap de més de 2' passo per l'arc de sortida i ja puc començar a trotar en mig del mar de gent. Fa molt i molt de goig veure tota la gent animant a banda i banda, i més encara quan veus la família i amics i companys que et reconeixen i criden el teu nom: vaja, piles a tope.

Sobre l'objectiu per la marató, havia estat dubtant de si "atacar" els 3h10, que per mi era un salt important (partia de 3h34), i davant els dubtes, vaig decidir fer un pla conservador de sortida per assegurar els 3h15 i en funció de com sortís tot, rascar un xic més.

Els primers km's toca fer l'escalfament i anar més lent del ritme objectiu, més encara ja que fins arribar a la Diagonal és tot una pujada suau, però constant. La marató és molt llarga, i un mal escalfament o cremar un xic més  quan no toca, es paga molt car.

Aquest tram és molt agradable, vaig coincidint amb molts companys i amics, i ens desitgem sort i deixem anar alguna conya. Vaig tirant endavant, adelantant molts corredors ja que havia sortit de molt enrere i mica en mica trobant un ritme més alegre i no deixar caure massa segons.

km0 - km5   =>   4'44" /km

Fet l'escalfament i amb més camp per còrrer, puc anar pujant el ritme i aprofitant millor els trams de lleugera baixada. Els km's m'estan passant volant i les sensacions són boníssimes mentre ens acostem a la plaça Espanya, un altre punt àlgid d'animació, i on sé que m'hi esperen també els pares.

km5 - km10   =>   4'30" /km



La Gran Via s'ha convertit en un gran túnel ple d'ambient a banda i banda. Les cames van soles, el cor està molt calmat i tan sols s'accelera quan sento el meu nom o em trobo amb amics, coneguts i família. Pugem pel Passeig de Gràcia i la pujada es nota, però poc, i mica en mica arribem al km15.

km10 - km15   =>   4'30"/km

Tornen els carrers clàssics de l'Eixample mentre anem enfilant cap a la Sagrada Família, i ben aviat enllacem amb la Meridiana. Al principi hi ha poca gent, però més endavant s'anima. Recordo aquí els ànims del cachi, arribats en un bon moment per compensar la falta de quòrum. I de seguida s'anima l'ambient mentre ens acostem a St.Andreu, per donar la volta i tornar a baixar passant per l'equador de la prova.

km15 - Mitja   =>   4'33" /km

Durant tota la cursa he anat fent números i portant els comptes de com va el ritme. Utilitzava de referència els passos quilòmetrics a 4'30" /km (3h10) ja que són molt fàcils d'operar (2km = 9', 10km = 45', 20km = 1h30 , ...). I em quedava amb els segons de més que sobrepassava, els quals eren força constants tot i que la distància augmentava: bona senyal! En el pas per mitja, 1h 36' 24": 88" per sobre de 3h10, però lluny dels 300" de marge fins a passar a 3h15.

Les sensacions segueixen sent molt bones anímicament, tot i que ara ja noto més la musculatura. No és dolor, sinó tan sols petits senyals d'avís que el cos fa servir per fer-te tocar de peus a terra, i per veure "si en tens per molt o què!". Amb tot, ja hem deixat la Meridiana per baixar fins a la Gran Via, i d'allà fins a la Diagonal, entrant-hi al km25 aprox.

Mitja - km25   =>   4'29" /km


L'animació reneix força a la Diagonal, molt més densa i constant que en els trams previs, i intensificant-se a mesura que ens acostem a la Torre Agbar. És un túnel de crits i ànims, de color i energia que et recarreguen les piles, ja que ara es comencen a apropar els moments crítics. Al peu de la torre donem la volta i tornem Diagonal avall, cap al mar. I amb tot, ens hem cruspit 5km més i hem arribat al km30. No m'ho acabo de creure, les cames estan un xic cansades però em sento molt bé i m'haig de contenir per no pujar el ritme.

km25 - km30   =>   4'32" /km

Anem tirant pels carreres del 22@ fins arribar sobre la ronda litoral, pel costat del mar. Els quilòmetres passen sols i no me'n ser avenir. Hi ha menys públic, però de 1ª categoria, entre ells, el Jaumet, que per un maleït contratemps d'última hora s'ha perdut la marató, però no ha volgut deixar de ser-hi: gràcies! Després d'uns 10km seguint el ritme d'uns nois que tenia "clissats" que anaven a per 3h15,  decideixo  fer la meva, i anar tirant. Ja penso amb l'Arc de Triomf, on el 2.007 hi vaig arribar tocat (no pas enfonsat), i em ve el "kanguelis", però només de pensar que m'hi esperen els pares, el cor se'm accelera.

km30 - km35   =>   4'36" /km

Passem pel costat del Parc de la Ciutadella, vaig accelerant el ritme ja que em trobo bé i ara sí que em començo a creure que puc acabar amb molt bones condicions. Els ànims del sir (jordi) també hi ajuden a alegrar el ritme, i el pensar amb que l'Arc de Triomf ja és aquí. De seguida enfilem el Passeig de Sant Joan: impressionant, amb tanques a banda i banda, i ple de gent animant. Entre ells, en Pep, disparant amb la màquina a discreció per poder conservar un bon record d'aquest gran dia: moltíssimes gràcies!.



Vaig mirant a banda i banda, buscant els meus pares, però no els veig. He afluixat bastant el ritme, expressament per no passar-me'ls de llarg. L'Arc ja s'acosta i m'estanya. I just passat l'Arc els veig i noto els batecs del cor a la gola. El meu pare em vol fer una foto, però jo m'hi acosto, paro i els faig uns petons a cadascú ("què fas? , vinga!"). En moments com aquests, el temps final de la cursa ja no m'importa, i prefereixo mil vegades poder estar amb els meus pares i agrair-los a la meva manera el que m'hagin seguit per tot Barcelona.

En fi, després d'uns segons parat, arrenco un altre cop, carregat d'energia, amb el cor fora de lloc i ben sacsejat emocionalment. És un moment molt especial, ple d'alegria i l'esforç de còrrer ja no és ni això, tan sols és un "anar fent" tot gaudint fins a l'arc d'arribada.

Recomposat ja, baixem pel Portal de l'Àngel. El bon ambient continua, i ara amenitzat amb petits grups de música que posen la banda sonora a aquest gran dia. Anem seguint pels carrerons de Ciutat Vella, i poc que m'imaginava el que m'esperava. En sec girem cap a l'Avinguda de la Catedral, i de cop, un mar blau de gent i ànims, i gran ambient i soroll. No m'ho crec, és l'avituallament de Corredors.CAT, ja el tenim aquí. M'enganxa en fred, me'l esperava molt més enllà, i se'm fa un altre nus a la gola.

Aquests segons rodejat de tan bona gent, desvivint-se per animar a tots els que passem per allí i donant-nos aigua refrescant per afrontar el tram final, sentint cridar el teu nom aquí i allà, "glups", fou un moment molt i molt especial que m'ha quedat gravat al cor. De tan intens que fou, no recordo exactament qui em va passar l'aigua, ni a qui vaig veure i saludar. El que sí sé és que em vaig sentir molt reconfortat i no vaig poder contenir l'emoció. "Gallina de piel!": us estic molt agraït. No ho oblidaré mai.



Vaig quedar uns segons fora de combat, només recordo que vaig accelerar i que el cor em bategava molt intensament, amb la respiració fora de lloc i les emocions com un castell de focs. Poc després em recordo enfilant ja pel carrer Ferran cap a les Rambles, i d'aquí cap al peu del Paral.lel, on passaríem per la 4ª dècada.
km35 - km40   =>   4'43" /km

Ja es nota l'ambient llunyà de l'arribada i el cos comença a dir el "quan arribarem ?". Els últims km's m'he desgastat un xic, però vaig fent força bé. De seguida agafem la Ronda Sant Pau, plena d'ambient i poc després enfilem el mític Sepúlveda, un carrer molt llarg i que el dia de la marató encara li fan més de llarg. Lleugera pujadeta, molt ambient al fons - lluny encara -, i molt d'ambient als costats. A mitja altura, l'última comitiva pastanaga de correcats, de gran ajuda per recarregar piles i apretar fins al final. Que Grans que sou!

Arribant al final de Sepúlveda, el cel s'obre, desapareixen els grans edificis i ara sí que hi ha l'arribada a tocar. El Paral.lel en la màxima amplada, per retre homenatge a tots els peregrins que acaben el seu camí, i amb tanques a banda i banda i tothom cridant, aplaudint i  animant. Torno a afluixar el ritme, per gaudir d'aquests moments i per buscar als pares i a la Teresa i l'Oleguer, que sé que m'han vingut a veure també. Vaig tornant els aplaudiments al públic, tot girant el cap a banda i banda buscant-los, però no els trobo.



I arribem al peu de Mª Cristina, entre les dues torres i amb l'arc al final, decorat amb la Font Màgica al fons. Som-hi doncs, el temps no m'importa massa a hores d'ara, però vull entrar corrent a bon ritme i provar com està el cos, així que accelero el que puc, tot intentant viure internament aquest moment, fins a creuar l'arribada. Impressionant.



Just arribar, s'acosta el Roger Roca de seguida a rebre'm i felicitar per la gesta. Tot un detallàs per part seva, i molt agraït: ell en té molta culpa que hagi baixat la marca personal en més de 21' i arribant amb força cartutxos a la recàmara. Gràcies!

Ah, per no desentonar amb la crònica, aquí van els números del tram final de la cursa.

km40 - Final   =>   4'38" /km


I el resultat final de la Marató (temps net), amb 3h 13' 19", entrant en la posició 1.356 de més de 12.000 atletes que havien pres la sortida.

Mica amb mica em vaig retrobant amb companys i amics que ja han arribat i compartim l'alegria plegats d'aquest dia tan espeical per tots nosaltres. I a mesura que van arribant més companys, s'hi afegeixen. Molts han tingut un gran dia, d'altres no tant i arriben amb molt patiment, però la gesta aconseguida segueix essent immensa, i amb les hores, encara ho serà més.



Al cap de més de mitja hora, vaig de retirada, surto del recinte de l'arribada i m'esperen els pares: ells també han acabat la seva marató. Gràcies! I quedem més tard, mentre vaig a recollir la bossa, canviar-me i acabar de xerrar i gaudir amb la resta de companys. Tornant, ja hi ha també la Teresa i l'Oleguer: quina il.lusió que també hagin vingut, i poder-los abraçar i fer un petonàs per compartir aquest moment tan especial!

Moment, doncs, de tornar cap a casa, amb la gent que m'estimo i encara pels núvols del gran dia que he gaudit avui per Barcelona.

7 comentaris:

Unknown ha dit...

Hola Jordi,
Soy oscar_rdez, company de corredors.cat.

Leyendo tú crónica de la maratón se me han puesto los pelos de punta de nuevo, recordando momentos especiales vividos en esta maratón.

Espero poder conocerte en alguna cursa.
Un saludo.

Jordi Puigdellívol ha dit...

Ei Oscar, moltíssimes gràcies.
Vaig veure pel forum q vas fer un marcon (3h07, oi?): FELICITATS !!!
I tant, una marató deixa emprempta i com bé deies, no caduca ... :-)
Ens veurem ben aviat en alguna cursa, segur ...
Salut,
jordi

Albert ha dit...

És una llàstima no haver pogut ser-hi com l'altre vegada, encara recordo (i ho recordaré sempre) veure't arribar a Arc de Triomf.Quin orgull ser el teu germà.
Aquest any però és com si hi hagués estat ja que llegint la crònica m'he emocinat moltíssim.

Bè, espero poder-hi ser l'any que vé.

Una abraçada brother

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Jordi Puigdellívol ha dit...

Pertxi, ets un crack!
De ben segur que hi haurà moltes més ocasins per endavant ;-)
Jo ja en tenia prou sabent que estaves pensant en mi ..., i q ja m'estaves trucant només acabar :-)
Espero que un dia d'aquests sigui jo qui estigui de públic animant-te en una ruta ciclista ..., o bé siguem companys en alguna d'aquestes travesses pel mar, q aviat comença la temporada :-)))
Un petonàs!
jordi

Ricard ha dit...

Passen els anys i aquests records queden a la memòria. Els kms. d'una marató i totes les sensacions que s'hi viuen queden ben vives en el record personal de cadascú. Són diferents per a tots i acostumen a ser molt personals, però tenen quelcom que fa que també siguin semblants.
Es nota que la vas gaudir de principi a fi. Enhorabona Jordi.
Saluda a tota la família de la meva part.
Ja ens anirem veien en algun entrenament o cursa.

Jordi Puigdellívol ha dit...

I tant Ricard, és ben especial això de la marató, amb records que perduraran molt de temps! Merci per les teves paraules.

Fins ben aviat, en algun entrenament d'aquests de cap de setmana, per la Mola, per Galliners, ... o per on sigui.

Una abraçada,
jordi