10k de St. Antoni (24/01/2010)

Dins la preparació per la Marató de Barcelona, em tocava fer el primer test per veure com van les coses, i vaig escollir fer-lo a la cursa del barri de St. Antoni, com ja havia fet el 2007.

La cursa, l'ambient, el recorregut, la quantitat d'amics i coneguts, molts correcat's, una barqueta de més de 10 integrants per fer sub40' conduïda pel Mestre ManoloM, una gran motivació per l'entrenament tant exigent que estem seguint amb el Roger Roca, una setmana atlèticament de baixada per recarregar energies, i tantes coses més ..., feien que pogués ser un gran dia.

Però no ho va ser, ni de llarg! Prop del km4, després d'haver compartit cursa amb en Xavi (no vaig poder-me enganxar a la barqueta de sub40' a la sortida), em costava tirar al voltant de 4'/km, i al km5 em va agafar un flato que em va fer parar poc després de passat el km6, ja que em tombava. N'he patit més d'una vegada, i s'han deixat torejar fins que dequeien. En fi, vaig estar a punt d'abandonar la cursa, el dolor era força agut i moralment estava decepcionat i fustrat.

Al final, però després d'estar parat 45" i amb el flato quasi minvat vaig decidir continuar com pogués. Mica en mica em vaig anar trobant millor i vaig pujar el ritme progressivament: no era per tirar cohets, però podia rodar a un ritme acceptable. I fins i tot vaig poder apretar a l'últim km, fent-lo a 3'57"/km, compartint-lo amb l'Alèxia que va volar als metres finals. Així doncs, un temps final de 42'55", passant pel km5 en 20'38".

Vulguis que no, això et fa donar-hi voltes, en una combinació de frustració i de curiositat. De la primera, la frustració, se'n va ràpid: un mal dia sempre es pot tenir (muscularment o d'estratègia) i que s'ajunti amb flato, és molt probable si estàs jugant malament les cartes. I encara que fos un test, el de 10k no és massa significatiu.

En canvi, la curiositat per entendre perquè no podia anar còmode al voltant de 4'/km, m'ha durat un xic més, i m'agrada consumida en petites dosis. Et fa reflexionar sobre com has estat entrenant, en quin estat físic estaves el dia del test, t'ajuda a conèixer millor el teu cos i també el paper que hi juga la ment i la motivació, et fa tocar de peus a terra, aprens sobre teoria de l'entrenament i fisiologia, identifiques punts que podries haver millorat (p.ex, no deixar-se perdre la barqueta), te'n adones de les teves limitacions, ..., i mica en mica "es gira el mitjó" i esdevé molt més positiu del que hagués pogut imaginar.

En fi, una cursa per NO oblidar, ans al contrari, tota una experiència i també tot un entrenament, sobretot psicològic. I com sempre, una festa Correcat, abans, durant i després de la cursa!

El cas és que he començat la nova setmana d'entrenament, la novena ja, amb les cames del tot descansades i la motivació pels núvols.

Si és que qui no s'acontenta, és perquè no vol.

Salut!

10k del Club Natació Sabadell (18/10/2009)

Vet'ho aquí l'últim repte de la mini-temporada 2008-09, la cursa de 10k del Club de Natació de la meva ciutat. L'he estat preparant durant les 6 setmanes posteriors al Triatló Olímpic de Banyoles, seguint entrenant les 3 especialitats, però focalitzat al còrrer i a la velocitat.

L'objectiu era fer un salt important en velocitat per construir una bona base de partida per la preparació de la Marató de Barcelona del 2010. Després d'haver reiniciat l'activitat esportiva continuada aquest mateix juny, i rondant llavors els 10k en 47', volia recuperar o acostar-me a les marques del 2007.

La cursa del club no és per fer marca ja que té desnivell a quasi tots els trams, poc pronunciat però contínuu. Però sabent-ho, ja em servia per acotar el meu repte. L'objectiu quantitatiu no el vaig decidir fins 15 dies abans de la cursa, sub42, a partir de com evolucionaven els entrenaments de velocitat.

Arriba el dia de la cursa, ritual matinal i cap al club, on hi arribo justet per fer un escalfament "correcte" i saludar a companys de fatigues. La sortida és a la Gran Via de Sabadell, ocupant tota la seva amplada de banda a banda, força espectacular. Només sortir ens endinsem de ple sota del pont #5 i la gent va molt esbalotada i cridant per fer l'eco.

Els 2 primers km's intento ajustar-me al ritme previst de mitjana (4'12") amb força tolerància amunt i avall, tant pel relleu com perquè encara no estic a to. Em surten a 4'16" i em noto bé.

Del km2 al km4, fent la volta carrer Covadonga avall i Gran Via amunt, aconsegueixo ajustar més la mitjana, a 4'11", tot i que el perfil no ajuda massa.

Després enfilem cap al centre per baixar i pujar la Rambla, i continuar fins a la plaça Mercet i aquests 3 km's (del 4 al 7) em surten a 4'14" (que difícil és controlar els ritmes i no passar-se amb tant pujar i baixar !!!). Em sento bé i apreto un xic, fent el següent km també a 4'14", que incloïa la pujada de la Via Massagué i el tram del carrer Vilarúbies (lleugera pujada i pla).

Ara sí, aviat vindrà la baixada i toca apretar les dents durant els últims 2 km's, però progressivament. El primer surt a 4'01" i em costa regular quan veig que alguns em passen, però ho faig. I l'últim km pujo fins a 3'53", fent el tram més ràpid de tot en els últims 30m, d'atxassu tot pujant fins a l'arc d'arribada.

Així doncs, un temps final de 42'12", però com que sortíen 140m de més, el ritme final ha estat el que m'havia plantejat com a objectiu: 4'10". Em quedo amb la sensació que potser vaig conservar massa durant la cursa, i amb la lliçó que amb curses tant puja-i-baixa és molt difícil controlar el ritme.

I sobretot, amb molt bon gust de boca per l'ambient viscut corrent pels carrers de casa, i aconseguint allò que m'havia proposat en l'últim repte de la temporada.

Ara toca parar i carregar piles per començar la temporada 2009-10 en plena forma.

Salut!

10k de Cornellà (04/10/2009)

Vaig trobar aquesta cursa per casualitat, quan buscava algun 10k previ al de Sabadell per fer-hi un mini-test. I la veritat és que genial, començant pel preu (1€) i acabant per la bona organització i l'ambientàs.

L'enfoc per aquest test era anar a un ritme alt (no pas al màxim) durant 9km i a l'últim km apretar per comprovar si realment em quedaven cartutxos. D'aquesta manera, tenir una referència de temps per fer en els 10k del CNS, que és pel que m'estic preparant.

En fi, traduït a números, la idea era fer la cursa a 4'20", i l'últim km a 4', i el que em va sortir fou a 4'25" i l'últim km a 4'02". Per una banda, vaig anar més lent del que esperava durant els 9km, i part del motiu està en les pujades llargues i fortetes durant 1,5km, i les baixades tan vertiginoses que no et permeten recuperar el temps perdut (a no ser que et matxaquis de debó i t'arrisquis a lesionar-te). Per l'altra, content que a l'últim km encara em quedessin energies per incrementar força el ritme. El temps total net fou de 44'18", amb 160m extres segons el fore.

L'arribada a les pistes d'atletisme fou molt maca, un gran encert de l'organització, i un plaer pel corredor poder acabar amb aquest ambient que tant motiva. En fi, una gran matinal, molt ben muntada i pel preu simbòlic de 1€, on he pogut conèixer i retrobar-me amb més correcats i disfrutar pels carrers de Cornellà.

Salut!

10km de Ripollet (31/10/2009)

Aquest diumenge vaig conèixer per fi la cursa de Ripollet i de ben segur que repetiré.

És una cursa especial i simbòlica, de tornada al curs "escolar" (o atlètic) després de les vacances i l'estiu i retrobada amb tots els amics i companys del running i la gran família correcat.

A més, és d'aquelles curses de toc i tracte popular i d'organització professional, enmarcada dins la Festa Major del poble (un encant). I només de saber que el Juan i l'Alèxia hi estan al darrere, ja n'és una garantia!

Per a mi suposava la retrobada "oficial" amb les curses, després de més d'un any i mig que embolicat amb altres històries, havia deixat el còrrer sota mínims, només amb mini parèntesis puntuals (SQV08, Sabadell08, Montornés09, SQV09).

Així que des del juny m'hi vaig posar una altra vegada, aprofitant l'empenta del cuquet del triatló, que encara continua empenyent. Ara, tot mirant el Triatló Olímpic de Banyoles de la setmana vinent, a més, aquesta cursa m'era adient per completar la setmana pic de volum i velocitat.

Vaig aprofitar per baixar de Sabadell amb BTT, seguint la llera del Ripoll, perquè les sensacions de la cursa fossin un xic més reals, i els de la organització, gràcies a en Juan, ja tenien a punt el guarda-roba per deixar-hi també la bici: genial!

A l'arribada, moments de retrobada i xerrada amb un i altre, posant-nos al dia tant de l'estiu com de més enrere i tot! I no podia faltar tampoc la foto de tots els correcats.


La cursa de 10km consta de dues voltes en un circuit urbà ple de tubogans ideals per practicar la força a principis de temporada i la velocitat qui estigui en mig d'algun repte. La meva idea era fer un petit test progressiu per estimar el ritme màxim que podria dur als 10k del triatló.

Comença la cursa i a pujar s'ha dit, tota la Rambla dels Pinetons, de manera que ja et posa a to de seguida. Vaig començar molt suau buscant un ritme còmode amb la idea de conèixer el circuit per apretar al a segona tanda.

Arribant de fer la primera volta m'atrapen el Juan Ramon i en Miguel (de Sbd), comentem la jugada i els explico que volia apretar un xic a partir d'ara, així que en Miguel s'ofereix per fer de llebre durant aquesta segona volta, i jo encantat. La primera volta va sortir amb 23'54".


Els primers trams em va agafant la mesura i donant indicacions per regular i no cremar tots els cartutxos només començar, i mica en mica anem enganxant un ritme ben alegre. Les pulsacions pugen però em sento molt còmode i motivat amb en Miguel (es nota que no és el primer cop que fa de llebre), que em porta per tot el circuit adelantant molts correrdors.

L'últim 1k5, on comença la pujada un altre cop, se'm fa difícil al començar, però afluixem un xic, agafo aire i allibero les cames, i amb els ànims del Miguel tornem a pujar el ritme, i continuem així a la Rambla, que sembla que no s'acaba mai. Poc a poc vaig pujant el ritme i les pulsacions, però amb la sensació de tenir-ho controlat i amb la confiança que dóna en Miguel. Carai, val la pena apretar i fer l'últim esforç per activar les fibres de velocitat que tan descuidades tenia.

Al final, m'espera en Miguel per estibar-me i arribar plegats després d'haver-me dut en safata durant tota la volta i de rebot, haver-me regalat una "lliçó" de com regular esforços gastant tots els cartutxos. Moltíssimes gràcies, Miguel!



El temps final és de 46'25", amb una segona volta de 22'31", força més ràpida que la primera: feina feta!

A l'arribada, un altre cop ST comentant la jugada amb tots plegats mentre ens hidratem, i poc després, quatre estiraments i a per la bici, que toca anar Ripoll amunt!

Per cert, no em vull oblidar de la claca i fotògrafs que no van parar d'animar i gravar aquests moments per a què els poguem revirure: gràcies!

Una gran matinal, doncs, a Ripollet, i el tret de sortida "oficial" a la temporada de curses 2009-10, plena de reptes, curses, trobades i moments especials que ens esperen a tots.

Salut!