10k de St. Antoni (24/01/2010)

Dins la preparació per la Marató de Barcelona, em tocava fer el primer test per veure com van les coses, i vaig escollir fer-lo a la cursa del barri de St. Antoni, com ja havia fet el 2007.

La cursa, l'ambient, el recorregut, la quantitat d'amics i coneguts, molts correcat's, una barqueta de més de 10 integrants per fer sub40' conduïda pel Mestre ManoloM, una gran motivació per l'entrenament tant exigent que estem seguint amb el Roger Roca, una setmana atlèticament de baixada per recarregar energies, i tantes coses més ..., feien que pogués ser un gran dia.

Però no ho va ser, ni de llarg! Prop del km4, després d'haver compartit cursa amb en Xavi (no vaig poder-me enganxar a la barqueta de sub40' a la sortida), em costava tirar al voltant de 4'/km, i al km5 em va agafar un flato que em va fer parar poc després de passat el km6, ja que em tombava. N'he patit més d'una vegada, i s'han deixat torejar fins que dequeien. En fi, vaig estar a punt d'abandonar la cursa, el dolor era força agut i moralment estava decepcionat i fustrat.

Al final, però després d'estar parat 45" i amb el flato quasi minvat vaig decidir continuar com pogués. Mica en mica em vaig anar trobant millor i vaig pujar el ritme progressivament: no era per tirar cohets, però podia rodar a un ritme acceptable. I fins i tot vaig poder apretar a l'últim km, fent-lo a 3'57"/km, compartint-lo amb l'Alèxia que va volar als metres finals. Així doncs, un temps final de 42'55", passant pel km5 en 20'38".

Vulguis que no, això et fa donar-hi voltes, en una combinació de frustració i de curiositat. De la primera, la frustració, se'n va ràpid: un mal dia sempre es pot tenir (muscularment o d'estratègia) i que s'ajunti amb flato, és molt probable si estàs jugant malament les cartes. I encara que fos un test, el de 10k no és massa significatiu.

En canvi, la curiositat per entendre perquè no podia anar còmode al voltant de 4'/km, m'ha durat un xic més, i m'agrada consumida en petites dosis. Et fa reflexionar sobre com has estat entrenant, en quin estat físic estaves el dia del test, t'ajuda a conèixer millor el teu cos i també el paper que hi juga la ment i la motivació, et fa tocar de peus a terra, aprens sobre teoria de l'entrenament i fisiologia, identifiques punts que podries haver millorat (p.ex, no deixar-se perdre la barqueta), te'n adones de les teves limitacions, ..., i mica en mica "es gira el mitjó" i esdevé molt més positiu del que hagués pogut imaginar.

En fi, una cursa per NO oblidar, ans al contrari, tota una experiència i també tot un entrenament, sobretot psicològic. I com sempre, una festa Correcat, abans, durant i després de la cursa!

El cas és que he començat la nova setmana d'entrenament, la novena ja, amb les cames del tot descansades i la motivació pels núvols.

Si és que qui no s'acontenta, és perquè no vol.

Salut!