Triatló Olímpic de Banyoles (05/09/2009)

Sempre em costa posar-me a escriure una crònica, no sé per on començar, ni què dir o deixar de dir. Sovint, són tantes les sensacions i records latents que tinc por de deixar-me quelcom al sarró.

Avui he decidit deixar-me anar i explaiar-me de valent, l'ocasió bé s'ho mereix. Ja hi haurà altres ocasions per a sintetitzar.

Encara estic assaborint, quatre dies després, el bon gust de boca del debut en un Triatló Olímpic, el de Banyoles - un clàssic entre els clàssics (24 edicions!). I no és pas pel resultat (tot i que n'estic content), sinó per la vivència d'aquella tarda de dissabte.

Arribava a Banyoles un xic desconcertat ja que tothom n'havia parlat molt bé, però m'havia sorprès la poca informació disponible amb antelació sobre la prova. Vaja, que la incertesa no era precisament el millor aliat.

Només arribar ja ens anem trobant una bona colla de correcats, tant participants (Gàltix - quan de temps! -, krlos, Rubens, Pipiolo, Khryz, Oriol, Jimix, ...) i suporters (Ara, Oliveras, ...), i entre dorsals i comentar la jugada, arriba l'hora de fer la foto oficial.


Entrem als boxes a deixar la bici i tots els trastos ben posats per poder enllaçar unes bones transicions després. Desde allà dins anem fent suposicions de per on s'arribarà del llac, quines seran les entrades i sortides de bici, i per on sortirem a còrrer: està tot enreixat i no sabem res. Tan sols que hem de caminar fins a l'altra punta del llac, que és on es farà la sortida.

De camí, descalços i amb els peus que es comencen a adolorir de l'escalfor i el roçament del terra, veiem com uns quants "machines" es llancen al llac per fer un petit escalfament, nedant "400m !!!" fins a la sortida. Seguim caminant.

Un cop allà, ja estan cridant a la gent perquè surti de l'aigua i es prepari per la sortida. En fi, que no podem tastar l'aigua ni escalfar, així que presenciem la primera sortida massiva i majoritària, amb tots els federats (homes).


Aigua: "incertesa"

Poc després ens criden als no-federats i a les noies per llançar-nos a l'aigua i preparar-nos per la nostra sortida. Em deixo caure amb cura per no tocar el terra de l'estany, però això no evita que toqui tot d'algues de sota l'aigua (aixxxx!).


I paaaaaam! A nedar s'ha dit. Hem de nedar uns 1500m fent 3/4's del llac fins a una boia groga, i després, girar a la dreta fent una diagonal de tornada cap la vora. Començo suau i més tranquil pel fet de no ser tanta gent a la sortida, i busco la part exterior per evitar contacte. Tot i això, el cap va reaccionant i assimilant que el gran moment ha arribat i la tensió em va pujant, tot pensant el que em queda per endavant.


Comencen petits "roces" que intento evitar tot buscant forats per nedar més tranquil, encara que faci més metres. I també em començo a sentir oprimit del tòrax: no sé si és el trimono o el pulsòmetre (no recordo que en aquell moment encara no el duc!), i em costa més respirar.

Mica en mica vaig concentrant-me en l'estil i fer bones braçades tot compaginant-ho amb la respiració i em vaig sentit més còmode, i més encara a mesura que la boia groga s'apropa.

Al girar, queden més de 400m i noto cops als peus i més activitat en general. Vaig augmentant el ritme, tinc forces que no he gastat abans i ara en trec profit, tot i que al anar més fort, sembla que l'arribada quedi més lluny encara.

Però tot allò bo arriba. Veig la passarel.la a prop i el terra a poca distància (és marronós i sembla roca), i algun company que ja s'ha alçat, així que faig el mateix. O millor dit, ho intento, ja que el peu se'm enfonsa 10cm (és tot fang, aixxxxxx!), i segueixo nedant fins a poder posar els peus a la passarel.la.

La sortida de l'aigua és molt emocionant, encara tocat de l'esforç, amb la respiració forçada i tota la gent fent passadís i animant. Allà hi veig els meus pares i correcats (quina il.lusió!) i encara em dóna més energia.




Bici: "contra-rellotge"

Vaig trotant fins al boxes per fer la T1 tal i com me l'havia preparat. Suposo que no em vull deixar res del que havia de fer, i vaig força lent. No me'n adono fins que veig que veïns que havien arribat més tard als boxes ja van sortint. Ufff, què estàs fent! Almenys no se'm oblida res i surto corrents amb mitjons, per muntar la bici i calçar-me en marxa, com havia assejat. Ummmmm, aquí també vaig estar força lent i patosillo, però aviat vaig trobar-me pedalant carretera amunt.


La gent està molt dispersa, tan sols veig algun petit grupet, no massa drafting. Els grups bons i variats ja han sortit abans, amb els federats, ja que ells han fet una sortida 5' abans. Així que poso el xip de contra-rellotge individual i som-hi!

En fi, que em sento còmode i vaig pujant suaument el ritme, coneixent la pujada immediata que hi ha al inici, i la resta del circuit. Això de saber el que m'espera em dóna molta confiança per afrontar el tram al màxim i sense passar-me: 3 setmanes abans havia fet el aquest circuit amb l'ajuda del meu germà, en Pertxi, i el seu sogre, en Lluís, del C.C.Montgrí.

Vaig tirant i adelantant força bicis, i tot i que vaig un xic forçat, no afluixo. A les baixades, una de les meves assignatures pendents, aconsegueixo tirar-m'hi amb més confiança, amb puntes de 63 Km/h i algun ensurt pel vent.

Passat Besalú, el tram cap a Figueres és de tobogans força aburrits que et van mermant les forces, però segueixo adelantant companys. Fins poc abans d'agafar la carretereta de tornada a Banyoles, on les cames no em responen com voldria i decideixo guardar forces per la pujada d'Esponellà.

Gran alegria al deixar la general: un avituallament amb aigua a temperatura "normal", molt millor que el brou que duia a la bici: em puja l'energia i la confiança, i apreto per agafar a l'únic ciclista que m'havia passat.

Duem un bon ritme fins a Esponellà, i un cop al poble, em passen un parell de companys força animats al començar la pujada de 2km. Jo segueixo a un ritme normalet i de cadència alegre fins que em sento còmode, i després vaig pujant la intensitat. Mica en mica vaig passant a petits grupets de ciclistes i em vaig animant. Les pujades m'agraden i si el cos em respon, encara més. Així que arribo a la part alta havent adelantat 15 companys durant l'ascens, i tot content de saber que la part dura ja ha acabat.

Després de deixar enrere el poble de Martis, tocava enfilar directe cap a Banyoles, tal i com havia "assejat", però no. De seguida ens desviem cap a la general per fer una volteta de compensació per arribar als 40km. Això no m'ho esperava, i se'm va fer un xic dur.

Aviat, però arribem a Banyoles i enfilem la recta de boxes. Per un error de càlcul, em començo a descalçar tard, i quan arribo al límit, el peu esquerre encara el tinc calçat i encalat. Així que haig de baixar de la bici patosament, desfer la cala esquerra i descalçar-me allà mateix. Em quedo amb una sabata a la bici i l'altra a la mà, i vaig trotant cap a la posició de boxes, amb els peus escaldats.

Aquesta T2 també em surt lenta (no tant com la T1), però no vull pifiar-la, encara queden 10km i no sé com respondrà el cos. M'ho prenc amb certa calma, bec la resta d'aigua que em quedava i surto, "jalant" una barreta de xocolata (desfeta), i fent una paradeta a l'avituallament que hi ha just començar: és brou més que aigua, però val més això que res.




Còrrer: "xalant d'allò més"

El circuit transcorre pels camins del parc de l'estany, tot fent-hi 2 voltes. Està ple de gent animant i de corredors amunt i avall per la teranyina de camins. M'he oblidat d'estirar, però amb pocs minuts ja em sento còmode de cames i vaig augmentant el ritme.

La primera volta passa molt ràpidament i cada vegada ho veig més a prop. No me'n he adonat, però el ritme ha baixat força i és que el cansament hi és i es fa notar. Decideixo mantenir aquest ritme i apretar al final, si puc.

Quan falten uns 2km, passo l'Albert75, que va afluixant, li ofereixo aigua, diu que tiri i ens animem (no m'imiaginava pas el que estava patint en aquells moments ...).

A partir d'aquí, no té preu. Els camins cada vegada estan més plens de gent animant, i se sent el "sarao" de l'arribada. Em trobo amb en krlos (que ja ha acabat, el crack!) fent fotos i més correcats després, animant sense parar. Veig els meus pares, amb la càmara a punt i molt contents, els saludo i enfilo el tram final apretant tot el que puc.


L'arc és a tocar, ara ja és real i em començo a creure que estic completant el meu primer olímpic: aixeco els braços i em deixo portar fins al final. Ja ho tenim!




Agraïments

De ben segur que no hauria estat capaç de fer-ho si no fos per la meva dóna, la Tete, que ha tingut una paciència infita amb els entrenaments i els horaris (o no-horaris), i les xerrades mono-tema sobre com anava progressant o com m'estancava.

I l'Oleguer, el meu fill, que amb la seva inocència i esponteneïtat m'ha fet veure el món amb uns altres ulls.

També m'han ajudat molt amb el tema bicicleta el meu germà, en Pertxi (és un Sol!) i en Lluís Fabrelles del CC Montgrí, amb consells sobre com anar en bici i com enfocar aquest circuit. I de fet, m'he estrenat aquí amb bici de carretera, llogant-la a Bicicletes David, de Torroella de Montgrí, on m'han posat totes les facilitats per familiaritzar-me amb la bici, amb un tracte molt proper i professional.

I la gran família Correcat, amb el grup de "Novatos del Triatló" on hem anat ajudant-nos i fent trobades per arrencar plegats en aquest esport (en especial a l'Albert75, amb tanta capacitat d'ajudar als altres com de resisitir davant el patiment), amb l'ajuda dels "veterans" de tri del foro, en Miguel que em va fer despertar les cames i agafar xispa, als que vau venir a animar i fer fotos, i tot@s en general.

Els pares i la Judit, la meva germana, no me'ls podia pas oblidar, cuidant-me els dies previs a l'Estartit i venint a fer de suporters el gran dia.

I tothom qui m'ha animat quan li explicava el repte.

A tot@s, MOLTES GRÀCIES!


Resultats i Valoració

Els números no podien faltar, així que aquí va una síntesi del resultat:

* Aigua: 322 (74%) - 31' 10"
De menys a més i amb bones sensacions al final, tot i que pel temps diria que no arribava als 1500m.

* Bici: 363 (84%) - 1h 28' 31"
Inclou les transicions, que em van sortir fatal (t1 de 5', t2 de 3'), cosa que faria pujar la velocitat mitja real a 30,3 km/h.

* Còrrer: 251 (58%) - 45'55"
Un ritme prou alegre, tot i que conservador (fc mitja de 84%), semblant al del triatló sprint de la vila.

* Total: 346 de 433 que acaben (80%) - 2h 45' 36"
Un festival d'emocions i bones sensacions, fins al final, i un resultat molt digne per fer 3 mesos que estic al mundillu, i més després de tants mesos fent poc esport.

Així doncs, molt i molt content ...:

>> per tornar a fer esport amb regularitat, després d'un any i mig en stand-by.

>> per haver conegut aquest esport i haver-m'hi enganxat (ara sí).

>> per haver conegut tanta bona gent en aquest camí, i per totes les vivències que ens esperen.

>> per haver pogut participar en aquesta festa de Banyoles.

>> per les ganes que tinc de repetir-ho l'any vinent.


Per tot plegat ...

Salut!