Va ser tota una vivència, de sensacions i emocions, cansament, convivència, logística, tensió, impaciència, ambientàs i alegria.
La nit abans fou poc ortodoxa, sopant molt tard i a base de pizza (mooolta!) i cacaolat (perquè no?), així que vaig anar a dormir tard, fent els últims preparatius abans de posar-me al llit (quanta logística!). I poc després de 4h, de peus a terra, que és el gran dia.
Després d'un esmorzar clàssic a base de moltes galetes maria (em va faltar el cafè ..., no m'atrevia), vaig enfilar cap a Barcelona, amb la carretera quasi buida tret d'alguns que tornaven de festa.
Al baixar del cotxe ja començo a palpar l'ambient del triatló: al voltant, molts altres cotxes descarregant, muntant i testejant les bicis (totes elles de carretera ...), i amb estil molt professional.
Molt a prop coincideixo amb en Juan (debu) i l'Alèxia, i enfilem plegats cap al boxes tot compartint nervis i intentant relaxar-nos. I al arribar-hi, tot nou: unes grans barres per penjar les bicis i un munt de gent ja preparant el seu raconet per la transició.
Vaig buscar la meva ubicació (dorsal 3923) i vaig començar a instal.lar-hi els útils per la cursa, tot xefardejant com ho feien els veïns, tots ells molt pro's. I mica en mica, anaven arribant més correcats, tot fent gala del trimono que estrenàvem.
Després de molta cua pel guarda-roba (quin ko's), vam anar tirant per la platja fins al lloc de la sortida, on començarien aviat els federats ... i al cap de 50', en la 5ª sortida, ens tocaria al nostre bloc.
Quin espectacle veure l'organització a la platja, amb tots els federats a la "línia" de sortida i volant cap a l'aigua, tots a l'hora al fer-se el tret de sortida. Els nervis anaven creixent i intentàvem suavitzar-los els uns amb els altres, tot petant la xerrada i fent fotografies.
A part, i com a anècdota, m'anava pujant també la pixera, esdevenint inaguantable. Després de no trobar cap lloc públic, vaig decidir que canviaria el suc quan entrés a l'aigua a escalfar (ben al fons), però, quan va arribar el moment, se'm va "tallar" amb l'aigua, i tot i que la sensació de ple continuava, no funcionava el desaigua.
Després d'escalfar ens van fer posar a la línia de sortida ja que mancaven minuts per la sortida. Vam ajuntar-nos els correcats i vam fer un "aupa!" d'aquells que posen la pell de gallina, amb les mans juntes. I ja estàvem a punt per la sortida.
Em vaig posar al mig i cap endevant (error doble!) pensan-me que podria agafar un bon ritme i quedar tranquil, però no fou així. L'entrada a l'aigua fou impressionant, a tota pastilla i notant l'alè i cops dels de darrere. I un cop a dins, impossible trobar ritem: els de davant taponaven i no sabia per on passar, i els de darrere, atropellaven i adelataven pel costat fent entrepans.
Cop de mà per aquí, cop de peu per allà, insoportable, la respiració anava al màxim i el cor també. De sobte, noto la mà a l'espatlla, i em tiven fort enrrere i avall, i era un carallot que em va passar per sobre! Em vaig quedar sense saber què fer, i vaig continuar. I a la primera boia, parats i empenyent-nos els uns als altres: patètic!
Un cop passada la boia, vaig anar trobant el ritme, i anant de menys a més tot posant un ull a l'altre boia per no saltar-me-la. Arribo a la platja amb una bona colla, entre ells l'Albert75 i comencem la transició corrents cap a boxes. Pel camí, un munt de gent animant, entre ells molta claca correcat: seria només el principi d'un no parar de rebre ànims per tot arreu. GRÀCIES !!!
Passo el punt de control amb 17'31" (posició 552). La T1 me la vaig prendre amb massa calma, per no oblidar-me res i netejar bé els peus de sorra. Agafo la BTT i corrents cap a la línia de sortida, coincidint amb l'Oriol (fast) i altres correcats.
Les dues voltes em van passar molt ràpid (més encara perquè hi faltaven 2kms en total), aprentant les dents força estona, però suportable. El més frustrant de tot era veure com m'anaven passant bicis de carretera a tota velocitat i sense aparent esforç. Però m'era igual, ja ho tenia assumit, el meu objectiu era un altre: acabar dignement.
Una altra vegda, ple de claques correcats animant i fent fotografies, i tot i l'esforç i el cansament, em venien ganes de parar i saludar-los com es mereixien.
Acabada la 2ª volta, cap al boxes una altra vegada. Aquesta T2 és més ràpida, tot i que haig de tornar enrere perquè no havia pensat a desfer-me de la càmara de bici que duia al mono. Passo pel següent punt de control amb un temps d'intèrval de 42'22" (p1128).
Ara ja noto el cansament de debó, amb les cames com pals, incontrolables i que m'estan dient que això no toca, que caldria descansar. Segueixo i vaig augmentant el ritme, i mica en mica es van alegrant, però el cansament no deixa d'augmentar. El sol pica de valent i la gent a banda i banda no deixa d'animar, mentre em vaig notant mica en mica més dèbil. Penso que només són 5km's, però al pensar-hi se'm fa una eternitat en aquest estat.
Un cop passat l'equador del còrrer començo a animar-me i noto que puc pujar el ritme. Ho faig i em sento de conya, ara ja veig que acabaré i val la pena cremar la pòlvora, i segueixo pujant el ritme, tot fent quelcom més de l'últim km al màxim. Últim corba, el terra es converteix en estora, i ja diviso l'arc d'arribada. Acabo i aixeco els braços: ja sóc triatleta (modalitat "sprint", tot sigui dit!).
En l'intèrval de còrrer van sortir 24'20" (p712), i en el global del triatló, 1h24'13" (p936): molt content!
Retrobament amb els altres correcats tot hidratant-nos i comentant la jugada, tots plens de joia per haver debutat i acabat un triatló. Aquí vaig haver de fer un parèntesi per passar comptes amb el meu cos, després de no haver canviat el suc de les olives abans de la cursa i aguantar-lo (sobren els comentaris).
En fi, tanco parèntesi, anem a buscar la bici i cap a una mega-ST (sessió tècnica) amb tota la colla de correcats a la terrassa del pan's, carregant energia i líquid a dojo.
No me'n cansaria d'agrair a tota la claca correcat que desde primera hora del matí ens estava acompanyant, animant i fent fotografies, sense parar, fins al final. I també felicitar a tots els amics i companys correcats que van participar-hi, en especial als que s'hi estrenaven.
A vegades les intuïcions funcionen, i aquesta n'ha estat una d'elles, quan a finals de maig vaig animar-me a provar un triatló, tot d'una. I l'experiència ha estat molt positiva, tant durant l'entrenament com el dia de la competició, fent pinya entre els correcats "novatos del triatló". Crec que tan sols ha estat el començament.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada