Campionat Màsters: 400m lliures (12/12/2009)

Aquest dissabte a la tarda vaig debutar en una competició de natació de màsters, els 400m lliures, que es celebrava al CN Sabadell, el club on entreno. I l'experiència em va agradar moltíssim! Però, vaig a pams.

Des d'aquest setembre, em vaig apuntar amb els màsters, com a ajuda per entrenar millor l'aigua pel triatló. El fet d'entrenar en grup, en dies i horaris concrets, i amb un bon entrenador que planifica entrenaments exigents i entretinguts em va convèncer.

Però el que seria quelcom auxiliar al triatló, ha acabat agafant entitat pròpia i cada vegada disfruto més nedant i entrenant. I per això em vaig decidir a provar de competir.

Per a mi era tot força nou. Tant que fins i tot el dia abans vaig estar entrenant a tirar-me de cap intentant que no m'entrés aigua a les ulleres, però no me'n vaig sortir.

Vaig arribar al club amb temps suficient per escalfar, xerrar amb els companys i rebre consells d'última hora molt útils (gràcies!), i aviat va arribar el torn de la meva sèrie.

Em tocava el carril 3, i allà em vaig posicionar. Sona el primer claxon, cal pujar al trempolí i esperar. Sona el segon, i ens posem en posició. Els nervis, sobretot per la incertesa i per l'esperit competitiu anaven "in crescendo". I finalment, el claxon de començar: abans, però, observo els companys per assegurar que és l'hora de tirar-se. Em llanço l'últim.

I un cop a l'aigua, entro al paradís: els nervis s'han esvaït, sento lliscar l'aigua per la pell, el cos i els músculs responen perfectement (clar, tot just estic començant!), i començo a disfrutar. I el millor de tot: no m'ha entrat aigua a les ulleres!

Vaig començar conservador, ja que m'havia après la lliçó en els entrenaments. A l'arribar als 200m, em notava cansat, però amb forces, i crec que vaig mantenir el ritme. I així anaven passant els metres, fins arribar als últims 25, on encara vaig poder apretar força. Quin cocktail de sensacions més guapes, sobretot l'arribada.

I el resultat, en quant a temps, molt millor del que em pensava, 6'49", o sigui un ritme de 1'42" els 100m. Tot i això, potser vaig quedar últim de la meva categoria. Però per ser el debut, n'estic més que content.

Des d'aquí, l'enhorabona a tots els companys i companyes del CNS que van participar, tant als 400m lliures, com també als 400m estils i als 1.500m. I especialment al Joan, que als seus 70 anys va polvoritzar el rècord de Catalunya de la seva categoria en 400m lliures, deixant-lo a 6'08": impressionant!

Salut!