Mitja de Montornés (28/03/2010)

Aquí ve una altra crònica, aquesta de la Mitja del Sabó (amb el permís de Mataró), sí, la de Montornés: una de les millors mitges de Catalunya per la seva organització i implicació de tot el municipi, i els municipis del voltant. Val molt la pena!

En fi, aquesta vegada penjo la crònica menys tard que la de la marató, només 15 dies després. I és que el dia de la marató va suposar un punt d'inflexió en la dedicació als entrenaments i, en general, en la disponibilitat de temps: estic engegant un projecte professional i necessito dedicar-hi el màxim d'energies per arrencar-lo, això sí, seguint gaudint i companginat-ho amb la família. Així que l'esport queda força relegat ..., i no diguem el fer cròniques.

Vinga, al gra, que va ser un diumenge molt xulu: feia molt bon temps i el sol lluia de valent, després de força dies grisos. La mitja del 2009 havia estat força passada per aigua, així que amb aquesta, vam compensar de llarg.

Només arribar, ja destacava el color taronja de Corredors.CAT per arreu, i a més, aquesta edició teníem una recollida de xip específica per nosaltres que fou molt pràctic i àgil (gràcies als companys que hi van col.laborar de voluntaris!). I el ritual, el de sempre: foto conjunta, un xic d'escalfament i a la sortida, per agafar una posició correcta.

La intenció en aquesta cursa era fer-la tot gaudint, agafant un ritme alegre per desembussar les tuberies, però quedant lluny de ritmes màxims i nivell de test o competició. Era la primera cursa després de la Marató i havia entrenat molt poc. La idea: fer l'anada amb un progressiu suau, i la tornada amb un progressiu més exigent (segons respongués el cos, clar).

Tret de sortida, i som-hi. Molta gent, moltes presses i jo anar fent, acabant de fer l'escalfament mentre gaudíem d'una volta per dins el poble. A mesura que agafem la carretera, coincideixo amb en ManoloM que fa de llebre a en Carles i Rubens per rondar els 1h34: ja em va bé per ara.

Anem fent, amb molta animació (el ManoloM és un crack!) i aviat ens enganxen la comitiva del CN Sabadell, amb en Miguel, la 3a, en Xavi, en Ferran, ... i també hi arriba en Josep Mas. Seguim una estona tot petant la xerrada amb uns i altres, i sobre el km8 prefereixo augmentar el ritme ja que de progressiu, no n'havíem fet gaire. Pregunto si algú s'hi apunta, i en JosepMas diu que perfecte. Endavant, doncs: anem tirant.

Arribem a la Roca, fem la volta i mica en mica augmentem el ritme. A estones ens acostem a 4'/km (baixadetes) i en general, duem un ritme de 4'10"/km. Les sensacions són bones i els km's passen volant.

Sobre el km16, coneixem en Quique: duu un ritme molt bo pels anys que diu que fa que no còrrer, però va justet. Ja ens va bé, així que decidim anar els 3 junts per ajudar-lo en aquest tram final.

Arribant a Montornés hem afluixat un xic el ritme, però avui no és cap competició, i en Quique necessita recuperar un xic per afrontar els últims km's. Almenys en aquesta edició no es passa per un tram de molta pujada dins el poble, tot i que, "no hi ha duros a 4 pessetes", i un xic de pujadeta no ens la treu ningú.

Arribem al tram del polígon, i queden menys de 2km. Anem fent com podem i de seguida ens plantem a la llarga recta final. Ara sí que ho veu més clar, en Quique i apretem un xic.

Hi ha molt ambient, i força animadors de Corredors.CAT que han fet la cursa de 5km o que simplement han vingut a donar suport. I entre ells, els fotògrafs i fotògrafes que immortalitzen moments especials de tots nosaltres: moltes gràcies!

I així fins a l'arc d'arribada, on hi arribem els tres junts i decidim entrar agafats de la mà, molt contents de la cursa que hem gaudit.

El temps real fou de 1h32' i el millor de tot, les bones sensacions durant tota la cursa i després. Aquest tipus de cursa són les que més m'agraden, em deixen molt bon gust de boca ja que fas una activitat exigent sense matxacar-te al màxim, i tot i no tenir el premi del temps (o la marca), en tens un de millor, que és la gran vivència i bones sensacions al llarg de tota la cursa, podent assaborir cada moment sense quedar eclipsat per l'esgotament màxim de quan fem un test.

I un cop arribats i refrescats, a per la caixa de sabons i altres obsequis, i a menjar pasta al pavelló (com ens cuiden aquests de Montornés!), acabant de xerrar amb uns i altres.  Molt content d'aquesta matinal.

Salut!