Aiiiiiiiiiii, com em costa controlar-me en una cursa i prendre'm-la com a entrenament, encara que sigui de qualitat !!! :-)
Sí, sí, avui al matí no m'he pogut perdre aquesta cursa de Castellar del Vallès, per camins de muntanya pel Puig de la Creu. La vaig fer al 2007 i em va deixar molt bon gust de boca.
La cursa surt de Castellar i s'enfila cap al Puig de la Creu, i un cop al coll, es dóna una volta llargueta per Can Cadafalch (uns 7km) per tornar al coll i baixar cap al poble. Total uns 14,3km, dels quals només uns 500m d'asfalt.
Avui havia de ser una sessió més de qualitat de cara a preparar els 10k del CNS, per treballar la velocitat i afegir-hi un bon punt de força que sempre va bé. Però al tram final m'he animat ..., més del que tocava.
En fi, tret de sortida, i comencem de pujada pronunciada per asfalt per anar a buscar el camí del Puig de la Creu. Fa fortor d'adrenalina amb molta gent cremant cartutxos quan tot just estem fent l'escalfament.
Durant la pujada, que és dureta, intento controlar-me, tant perquè és el que toca avui, com perquè ja em vaig passar de rosca al 2007 i un cop a dalt, no anava fi pel pla. Tot i això, mica en mica vaig passant corredors.
Un cop al coll, queda una altra pujada dura de 500m, després d'un descans per pla. I a partir d'aquí, amunt i avall però de forma suau durant uns 5km. Em sento còmode i temptat d'apretar quan veig que alguns em passen. M'aguanto.
Pels vols del km8 comença una baixada maca, amb corbes molt tancades i terreny pedregós. Ja hi som! Les baixades no són lo meu, em fan respecte i no tinc prou tècnica, per no dir la por a lesionar-me per apretar massa o per una relliscada al dur calçat d'asflat. En fi, em comencen a passar a ramats (bé, potser no tants), però de seguida m'agafen distància i no puc (o no goso ... o de tot una mica) seguir-los.
Del km10 al km11 ve una pujadeta que em conec i començo a recuperar terreny fins arribar al coll, on ja hi som un altre cop amb la baixada del Puig de la Creu, molt pronunciada, però amb millor terreny que abans.
També em passen alguns corredors, però puc mantenir un ritme correcte agafant com a referència dos companys a 20m per davant. Aquí ja em noto un xic cansat de cames i em fa respecte apretar més.
Quan manquen 2km per l'arribada, el terreny ja no baixa tant, fins i tot hi ha trams plans, i aquí ja no me'n puc estar d'apretar: total, no volia entrenar la velocitat? ;-)
I així fins a l'arribada, a un ritme molt alt on les pulsacions m'han pujat al 97% després de no haver passat en tota l'estona prèvia del 91%. Caram, potser m'he passat i ho pagaré en els entrenaments de la setmana vinent, però em feia il.lusió rascar uns segons a la marca del 2007, i així ho he fet.
Al final m'he quedat amb 1h 09' 19" (ritme de 4'51"), retallant-ne 43" respecte el total de fa 2 anys: força content! I més encara després de cruspir-me la barreta de pa de 1ª i força gots de refresc.
A més, retrobada després de més d'una any amb companys del CNS, de l'Eskmot Vallesà i de Corredors.cat. Vaja, matinal rodona!
Salut!
Actualment
Marató de Barcelona 2010 al sac! Ara, reduïm marxa ..., i tornem a l'aigua!.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada